Aquí el bolígraf sembla que s’utilitze per projectar el nou formigó dels interessos econòmics i urbanístics al barri del Partidor d’Alcoi, indret on allà pels anys 1880 anà a viure l’aleshores “classe obrera”, que contribuiria a afavorir l’importantíssim nucli tèxtil de la ciutat en aquella època de revolució industrial.
Nascut arrel d’un segon pla d’eixamplament projectat l’any 1870, aquest actuaria en la zona del barri Sta. Elena, la part posterior del Carrer St. Nicolau, els terrenys de la Partida de Riquer i l’espai comprés entre els barrancs de Soler i Benissaidó, el riu Barxell i la muntanya St. Cristòfor. Es constituirien carrers i illes que s’unirien amb l’antiga població mitjançant el pont de St. jordi.
Fou allí on romandrien importants tallers metal•lúrgics (Miró, Rodes) dedicats a la reparació i construcció de maquinària tèxtil i paperera.
Una societat dignatària, indubtablement mostrarà un compromís adreçat a la preservació del seu patrimoni històric i cultural, deure que neix d’aquest sentiment cabdal de l’ésser humà: l’estima.
I això sembla, en aquest cas, plasmar-se l’any 1983 quan es declarà Conjunt Històric Artístic tota la zona del Centre Històric d’Alcoi que, dos anys després i amb la nova llei de patrimoni històric espanyol, passaria a considerar-se Bé d’Interés Cultural (BIC), atorgant així la màxima protecció al conjunt.
Tanmateix i des d’aleshores, l’Ajuntament d’Alcoi deixà denigrar la zona comprant edificis per garantir el seu abandó amb l’inevitable declaració de ruïna.
Però, en 1999, aquesta societat conscient i, per tant, sensibilitzada amb la història del seu poble, davant la desídia i la indiferència dels governants, proposà la dinamització d’aquest barri a través d’un pla d’actuació la qual comesa pretendria fer d’aquells carrers, aquelles cases, aquell patrimoni, un conjunt museístic on la industria tèxtil és origen històric i principal activitat econòmica d’una ciutat al voltant de la qual s’havia desenvolupat la vida social, econòmica i cultural alcoiana.
Rutes turístiques, xerrades, conferències, sales d’interpretació, de projecció, museu, biblioteques... tot encaminat, a banda de la preservació del legat històric, a crear una activitat econòmicament forta per la ciutat a través de l’oferta turística.
Si, l’Ajuntament i la seua regidoria d’urbanisme donà suport finançant aquell projecte que representava el “sentir” del poble d’Alcoi, tanmateix, no mai s’ha arribat a realitzar absolutament res. A qui representa, doncs, l’Ajuntament d’Alcoi?
S’usurpa la voluntat de la majoria desfent llocs de sentiment popular, obres senyeres de la seua identitat i de la seua memòria.
S’atempta contra el Patrimoni Històric i Cultural (BIC), obres arrelades al temps i l’espai d’una ciutat que avui veu escarnit l’egregi record i humiliat el seu legat.
Entre el sentiment d’estima cap allò que sentim com a propi (experimentant l’admiració, la plenitud, la felicitat...) i l’interès econòmic d’uns quants que consideren “allò que sentim com a propi” un mer objecte a explotar, hi ha una pugna: progrés humà front progrés capitalista... i ja sabem quin gènere de progrés ens obliguen a viure.
Cal doncs, recuperar la dignitat de les persones.
