Sou l’esperit del mal. Llàgrimes de sang de la humanitat parlen de fam, de misèria, de dolor, de set... per les guerres i els seus interessos creats, per l’ambició de poder, de domini, d’explotació i apropiació d’allò fins ahir sagrat i immanipulable de pobles i cultures, de la Vida.
Quants éssers humans, des de nadons passant per totes les edats, fins els més vells i dones gràvides, moren al cap del dia? Milers!
Açò si que és una guerra freda, una guerra sense quarter, la destrucció d’una idiosincràsia per una altra raça que vol apropiar-se’n de la riquesa material, dels recursos naturals que hi ha en llurs pobles... per què?
“Jo sóc la veritat i imposo el meu model de món, la meua forma de viure”. “Jo sóc el progrés i la modernitat”. “Jo sóc qui us mana produir i consumir per ser feliços”. “Jo sóc qui us porta la salvació”. “Jo sóc la pau i la justícia, la democràcia i la llibertat, la llengua i la cultura, l’estat de tota nació”. “Jo sóc la tecnologia, l’amo del món”... “sóc més fort que tu i per això et trepitjo”.
Quant dolor i sofriment pateix la humanitat per una causa que no es causa. Aquesta ambició mai serà perdonada, no esta justificada, doncs sempre és l’ambició, l’enveja, l’afany de lucre, d’anar per dalt de l’altre caiga qui caiga. Ni la mateixa església de Roma es fa ressò d’aquesta violència generada pels estats “desenvolupats” i els seus líders, d’aquesta hipocresia que ja fa pudor... totes les consciències resten en silenci, acceptem tot sense protestar, sense alçar-nos contra aquestes iniquitats, què ens passa? per què ningú no diu res? per què cap líder “democràtic” no alça la seua veu i la seua bandera de la pau?
Però tots callen, totes les nacions, tots els estatus de la vida... per què anem cap a un holocaust sense remei?
