Mireu-los, es deixen portar per creences que no es corresponen amb la realitat, conviccions aquestes tan arrelades en eixes ments que no poden atendre la necessitat d’acció que reclama la presència d'aquesta lamentable “realitat” que vivim... si, fa temps que exigeix una conducta d’acord amb la nostra condició humana.
Però, tot el contrari, aquestos “senyors” del poder universalitzen el seu “mite” de món perquè creuen en els diners i en l’economia com únic pilar que pot suportar aquest presumpte estat del benestar i de felicitat.
El problema, la dificultat, per aquells que viuen amb sentiments d’estima i humanitat, és intentar allunyar-se de les seues lleis i reglaments, d’aquest “sistema" establert, cosa difícil.
El saber del límit de l’acció humana hauria d’estar governat per l’estima que sentim davant tot el que ens envolta, però l’ètica mor quan aquesta consciència i la seua raó ho ha tecnificat tot, afirmant que l'ésser humà no forma part de la naturalesa sinó que aquesta és l'objecte a explotar en nom del progrés de l’individu i la seua societat.
La bona consciència porta a l’estima, la comunió i el respecte amb tot. La mala consciència porta a una inconsciència que instrumentalitza, manipula, que busca la conveniència i el benestar d’un mateix per sobre de totes les coses a través del poder i el seu orgull, supèrbia, arrogància... Tot açò porta a conviccions esdevingudes lleis que fan viure a l’ésser humà en la pitjor de les conseqüències: la insensibilitat. Aquesta insensibilitat que permet assabentar-nos sense immutar-nos, sense sentir-nos corresponsables, que hi ha milions de persones que moren de fam, de set, de malaltia cada any. De la destrucció, devastació i extermini d’espècies, cultures, hàbitats, naturalesa, etc.
Quin demà espera a una humanitat que ja ha perdut el sentiment, que ha negligit el seu esperit humà?
