Els fills de la Pachamama són perseguits,
volgueren ofegar les seues veus,
volgueren silenciar la seua raó,
volgueren sotmetre les seues consciències ...
¡Maleïda democràcia de mercat!
Violades, empresonades, assassinades,
empresonats, torturats, assassinats,
plora la Mare Terra, llàgrimes,
lava incandescent que avança en el seu amarg destí
veiem passar ... angoixats,
sense entendre, sense atendre.
Consciències del compromís, de l'harmonia,
raons per a l'amor i la llibertat,
¡Veus! clam de la veritat i la justícia.
Esperit de totes les coses,
força, creació, present, bellesa i diversitat ...
perquè no hi ha salvació de l'ésser humà
devastant la naturalesa, subjugant pobles.
Vull plorar i ploro
davant l'atrocitat sense quarter,
vull patir i pateixo
sota aquesta llei impia del progrés tecnocràtic.
Perquè sóc el pagès, l'indígena i la tribu,
sóc l'arbre, la muntanya i la mar,
sóc l'au, el peix i l'animal
que no necessita desenvolupar-se,
ni manipular, ni instrumentalitzar res.
Aquest és el meu univers entre milions d'universos,
és aquesta la meva vida entre milions de vides,
saviesa de savieses ...
doncs no sóc individu, sinó persona.
Per això pateixo, per això plore,
perquè demane Justícia a la Pachamama ...
i va arribant.
Per això pateixo, per això plore.
