Haveu
vingut a pertorbar la pau,
haveu
vingut amb el vostre progréspredicant prosperitat,
assegurant-nos un venturós futur
de benestar, d’èxit, de felicitat.
No
ho volem! Vivim el present!
Aneu-se’n!!
Però
nostre poble mor pel crim...
l’arbre
deixà caure l’última fullad’aquesta saba ja estèril,
d’aquesta terra ja usurpada,
d’aquest espai prostituït...
per vosaltres.
Vostre
progrés ens assassina.
Nostra
sang vessada,cau com pacte etern
damunt terra ancestral,
no ens traureu!
Som arrel! Som espai! Som naturalesa!
Degollats,
enverinats, afusellats,
caiguem
els seus fills, cadàvers...però la natura és sempre jove,
renaixerà la ira de nostres memòries,
forta, impàvida, inexorable,
per fer justícia amb consciència.
Ara
mateix...
La
consciència del planeta ha despertat!
No
escolteu la tragèdia de les seues sentències?
El
temps de la Pachamama ja és aquí! Som!
