Vivim un món injust en la seua dimensió humana, ecològica i mediambiental. L'equilibri vital del nostre ecosistema ha estat violat i, en conseqüència, destruït.
"Els diners com a fi en la nostra vida o el desenvolupament econòmic com a meta col•lectiva", és l'axioma d'aquest tecnocràtic sistema de democràcia capitalista que ens obliguen a viure.
Cada dia que passa, els mass-media del "sistema" i el seu model de societat ens conviden a metal•litzar el nostre cor, tot atrofiant la sensibilitat i el sentiment humà resultat d'un sistema d'usos regit per l'imperi del capital, contemplat amb ulls comercials i dirigit per mans que ofeguen la vida a causa de la pressió dels mercats financers i mercantilistes que consideren les persones i la natura com a objectes d'explotació i negoci al seu servei.
La finalitat de tota política sempre ha estat el bé comú, arribar a la plenitud de l'ésser humà per conèixer la veritable felicitat. Però el bé comú no és la suma dels béns particulars de cada persona, sinó la col•laboració, el compromís, la comunió, la integració en harmonia amb la totalitat del planeta, amb tot ésser viu, tot ens i el seu medi natural.
Però la realitat és una altra. Ja no es considera un art gestionar la vida pública. Tolerància, pau i serenitat en el diàleg respectuós són eines del polític digne, tanmateix, mirem al nostre voltant ... Quin tipus de diàleg respectuós s'ha emprat per arribar a aquesta situació d'humana injustícia? Quin tipus de societat mostra indiferència davant la barbàrie que no respecta la vida ni la bellesa en un mitjà del qual formem part? Quina classe de polítics són aquests que consenten, mitjançant les seues actuacions, tota aquesta penúria i calamitat humana i mediambiental? La paraula política no té cap valor, s'ha institucionalitzat la mentida fins i tot a través de magistrats que cobreixen la infàmia amb les seves togues en nom d'una major dimensió de la llibertat d'expressió en l'exercici de la democràcia ... Democràcia? Com s'atreveixen a esmentar aquesta paraula? Ja ha esgotat tota la seva credibilitat!
L'individualisme domina la vida pública. Autoritat, domini, imperi ... es busca el control total a través d'una globalització que s'alimenta de l'ambició i la diligència cobdiciosa de negocis basats en un consum salvatge sense cap escrúpol humanitari o ecològic. Així, ens convertim en víctimes de la vulgaritat, de l'ordinari que ens transforma en éssers indolents i insensibles que ocupen tot el seu esforç en aconseguir tal fraudulent i virtual estat de benestar.
I des de tan egoista acomodació, els nostres polítics debaten i arenguen entusiasta i contínuament en nom d'un futur millor, però, aquest mai podrà arribar, senzillament perquè ni vivim ni ens deixen viure el present. Sempre en la línia de fuga del futur! Sempre esperant arribar-hi! Així ho estableix el "sistema, ja que el" present "no li interessa.
Aquesta tecnocràcia instal•lada en el futur fa que els polítics vegen en la tecnologia de consum la salvació socioeconòmica de l'estat modern. Estan equivocats.
La insolent indiferència d'aquests davant les injustícies i la misèria que pateix la humanitat i el planeta, consent que més de 4000 milions de persones visquen amb menys de 2 € diaris; que més de 11 milions de nens moren de fam cada any; que hagen 1200 milions de famolencs mentre més del 60% dels pressupostos dels estats desenvolupats del món s'inverteix en armament. Aquests mateixos estats consumeixen gairebé ¾ parts de l'energia del planeta amb els seus 900 milions de vehicles circulant diàriament, els seus 94.000 vols d'avió diaris i les seues indústries, mines, fàbriques i centrals nuclears i hidroelèctriques que exploten contínua i salvatgement els recursos del planeta a través de multinacionals que cometen genocidis humans i mediambientals contra pobles originaris i territoris ancestrals a Amèrica del Sud i Àfrica en nom de la tecnologia, la modernitat, el progrés i la "qualitat" de vida. Totes aquestes iniquitats no les hem provocat els ciutadans de bona fe, només uns quants que manen del món i la seua falsa democràcia són els responsables.
"Jo visc aquest món", i això vol dir que participe i col•labore en la preservació de la seua harmonia vital, vol dir que estic en comunió amb tot ens i tot ésser, doncs forme part d'un tot. El meu estat de benestar, la meua qualitat de vida, estarà en funció de l'estat de benestar i la qualitat de vida d'altres pobles del món. El meu amor per la vida em fa sentir fill de la mare terra, em dóna consciència i responsabilitat en cada un dels meus actes, em dóna el grau d'humanitat necessari per poder viure amb dignitat i amb respecte la vida, la seua naturalesa, les seues cultures i pobles.
Però la tecnocràcia està al servei de l'imperi mediàtic-capitalista i el seu mercat armamentístic i tecnològic que corromp tot. La globalització, la seua immediatesa mercantil i consumista, manté tot aquest sistema socioeconòmic on una oligarquia multinacional configura les directrius d'un món conseqüentment més deshumanitzat i insolidari.
La tecnocràcia no té una perspectiva humana. Els polítics que la defensen en aquestes condicions s'equivoquen. S'equivoca el socialisme occidental quan acudeix, ja obligada i fidelment, a les catedrals del capital per escoltar i posar en pràctica les seves converses de "bon govern" a tergo de la ciutadania i en favor dels mercats. Els pilars del socialisme europeu han caigut! Els apòstols del capital, FMI, BM, OMC, G-7, Bilderberg ... han convertit el món en un mercat financer on les veritables polítiques progressistes no poden sobreviure pagant el manteniment dels seus serveis socials al preu del mercat capitalista, Tot es veu abocat a la privatització! No hi ha lluita! Tot es converteix en objecte de negoci. Un socialisme servil de l'actual sistema no és socialisme.
Per què es vol homogeneïtzar tot? Una única norma burocràtica, una única moneda, una única llengua, una única cultura, una única forma de vorer la religió, la llibertat i la pau baix un únic déu personal que així ho justifique.
Es manipula i es controla la voluntat de la persona, que ja no té llibertat de pensament, ni és lliure, sinó subordinada a mercè de la "llibertat" que li ofereix el sistema.
Es monetitzar tot, es mercantilitza tot en nom de la democràcia i el seu particular progrés, modernitat, avantguarda, prosperitat, qualitat de vida i estat de benestar que es vol universalitzar per creure's infalible.
I davant d'aquesta certesa cal defensar el "sistema" de l'enemic. Però resulta que l'enemic és aquell que no pensa de la mateixa manera, aquell que té una altra visió de món, una altra manera d'entendre-ho. Per això la seguretat ens envolta: està als carrers, als establiments, als transports, als bancs, a les nostres cases, als nostres treballs ... per això el "sistema" genera criminals de guerra aclamats com a grans homes d'estat defensors d'una falsa democràcia, garants d'una llibertat i d'una pau recolzada per guerres que només coneixen victòries i mai aconsegueixen la pau. Milers i milers d'innocents moren en nom d'aquestes guerres preventives. És obscè, abominable.
Ells no són terroristes, ni són jutjats per crims de lesa humanitat, ni mereixen que cap persona els llance les seues sabates. La tecnologia aplicada a la fabricació d'armament tampoc és un acte terrorista, ni els bancs que compren accions de la indústria bèl•lica amb els nostres diners tampoc col•laboren amb el terror.
"Cap causa al món mereix una gota de sang", però això és filosofia, no interessa, no dóna diners, ni petroli, ni coltan, ni terres per transgènics ...
No obstant això, cada dia arriben més “pateres”, desheretats que somien amb un món millor sense sospitar que atraquen a la boca d'un Leviatan que fa temps va devorar les seues terres i els seus recursos naturals i avui els engolirà a ells també. No caben en un món establert i manipulat per l'imperi capitalista, el món de la immediatesa, de la urgència, de la rapidesa i la velocitat creadores d'aquest model de societat de consum, tota una colonització econòmica i social que assassina les cultures i la seva diversitat sota la fèrula de la unicitat, de la uniformitat que dicta aquest Leviatan de la falsa pau, llibertat i progrés.
Gairebé ¾ parts del món viu entre la pobresa i la misèria des de fa dècades. La nostra crisi no visita a aquesta oblidada gent com tampoc truca la porta d'una banca salvada amb diners públics, ni a les multinacionals, ni a aquests magnats de les finances els afecta. Els bancs segueixen amb els seus grans beneficis milionaris mentre el poble treballador s'ofega a l'atur esperant ... que els salven els mateixos que han provocat aquesta situació! que els salve el sistema!
Ja n'hi ha prou!
L'única manera de poder transformar aquest món és transformant-nos nosaltres mateixos. La persona, en la seva individualitat, ha d'advertir la realitat que viu i intentar realitzar l'esforç necessari per poder canviar els seus hàbits, la seua manera de vorer i entendre el món.
Caldrà fer front a aquesta incitació permanent en pro del consum per part dels mitjans de comunicació i al despotisme tecnocràtic en què ens veiem sotmesos a través d'aquest sistema capitalista que ha enverinat la societat, la natura i el medi ambient, responsable de la degradació del planeta.
Necessitem que es restaure l'equilibri socioeconòmic i mediambiental dels territoris i les seues economies primàries. Necessitem persones honestes i intel•ligents que guien la societat amb perspectiva humana i amb una visió global.
Urgeixen polítiques de sobrietat, de decreixement. És urgent restaurar els principis i la dignitat humans. Eixim, doncs, al carrer, i cridem fort i clar contra tota aquesta generació de polítics servils als interessos del capital.
El poble ha perdut el seu poder i nosaltres sabem com recuperar-lo!
Eixim al carrer d'aquest món ple de lleis i mancat de justícia per clamar pel dret dels pobles, les seves terres i les seves cultures. Pels oblidats i desheretats. Per la pau, la llibertat, el respecte i la justícia social, per una DEMOCRÀCIA REAL.
Eixim amb l'esperit del Ché i l'actitud de Gandhi a dir que LA CONSCIÈNCIA ESTÀ PER SOBRE DE LA LLEI, A DIR QUE SOM CONSCIENTS DE LA SITUACIÓ DEL MÓN I PER AIXÒ NO L'ANEM A TOLERAR MÉS.
PER LA REVOLUCIÓ DE L'ESPERIT HUMÀ!
