Actualment, la nostra societat viu immersa en un sistema d’usos menat principalment per magnats de l’imperi del negoci, aquesta condició ha desplaçat la filosofia d’un ideal de món que vol viure en l’harmonia de la justícia, els valors humans i la naturalesa, font d’autèntica plenitud i felicitat de l’ésser, substituint-la pel neoliberalisme, on el diner és primer que la persona. Aquesta dinàmica es reflexa i es duu a terme en la vida política del País Valencià.
No anem a recordar el que suposà l’arribada del turisme i la seua depredadora activitat urbanística a casa nostra, ni tampoc les “barbaritats” que alguns ajuntaments i Generalitat han fet amb els ingressos provinents dels impostos del taulell i de la ciutadania, uns diners públics esbutxacats en inútils projectes megalòmans i corrupteles o en infraestructures públiques esdevingudes negocis privats. No analitzarem l’assumpte de la bombolla immobiliària ni de l’orfandat bancària al nostre país.
Tanmateix, parlarem d’aquesta gent que actua, no per principis, sinó per estadístiques en una societat de masses alliçonada mediàticament per eixerits tècnics del capital, una societat, per tant, irreflexiva, que sembla et te en més alt grau de consideració, de circumspecció, quan més gandul i pocavergonya eres. Parlarem d’eixos que consideren l’individualisme i la competitivitat immoral exemple d’èxit i progrés. Parlarem d’aquesta belitre “quadrilla” de recalcitrant doctrina i engominats monyos (semblen sortits d’una època xavacana) que ens soscaven, dia rere dia, les pròpies senyes d’identitat tot despullant-nos dels nostres drets culturals i nacionals per convertir-los en folklore ornamental d’una cultura dominant a cura de la democràcia “española”. Parlarem d’aquesta gent convençuda que “estat de benestar” és sinònim únicament de bens materials i que la fi de l’home ja no és “guanyar-se el cel”, sinó acumular riqueses explotant indefinidament tot àmbit en nom del negoci.
Ara mateix, en plena crisi, agreujada gràcies a les polítiques d’aquestos “artistes” i avalats per la gran majoria d’un poble (poble?) valencià que comença a ser internacionalment reconegut pels casos de corrupció, obres i projectes inútils i milionaris en nom de la prosperitat i la modernitat, hem de ser conscients de la situació econòmica que viu una gran majoria de consistoris alacantins: Calp te un deute de més de 70 milions d’euros, ixen a 2300 € per habitant; a Benidorm, el deute puja més de 145 milions, 2000€ p.h.; a Xàbia, més de 41 milions, 1300€ p. h.; Elx, 957€ p.h.; Bigastre, 847€ p.h.; Dénia, 659€ p.h., i així s’arribaria fins els més de 1100 milions d’euros de deute (la majoria amb entitats financeres, bancs i caixes. Zaplana va polititzar les caixes, i això ens ha eixit molt car) a curt i llarg termini que tenen els ajuntaments d’aquesta “provincia”, alguns d’ells en fallida tècnica i altres en perill imminent d’estar-ho, com li passa a la pròpia Generalitat, que deu més de 150.000 milions, a 4335€ per valencià! Tremebund! Quin futur ens espera?
Impagaments, retallades en despeses de sanitat, educació, serveis socials, sous, reduccions de subvencions, pujades d’impostos, taxes.... aquestes són les conseqüències de les polítiques model Zaplana-Terra Mítica: “Es uno de los principales estandartes en Europa y el mundo, es un símbolo y un mecanismo esencial para dinamizar la economia de la Comunidad Valenciana
La “sociedad valenciana” permet aquestes coses? Rotundament, si. Les contínues i contundents majories absolutes de qui governa la Generalitat així ho avala. Permeteu-me, si us plau, dimitir personalment “d’aquesta” societat. Per dignitat.
