“Tu
haces de intermediario de la venta, que yo no puedo, y pides la comisión, luego
nos la repartimos bajo mano... hijo puta... si soy presi te haré diputado por
Alicante... bueno, yo una comisioncita. Le pides dos millones de pelas o
tres... le sacas la pasta... pero me tengo que hacer rico... tengo que ganar
mucho dinero para vivir...” (Fragments de la conversa telefònica entre E.
Zaplana i Salvador Polop que la policia registrà a rel del “cas Naseiro).
El dia 6 de desembre de cada any i aprofitant
l’acte institucional que commemora la Constitució, l’ajuntament de Benidorm
reconeix, a través d’un guardó, la trajectòria de membres de la Policia
Nacional, Local o Guàrdia Civil. Però aquest 2012 “la cosa” ha canviat: Eduardo
Zaplana i Leire Pajín (aquesta absent per problemes d'agenda) reberen “la
medalla” de mà dels seus “afillats” polítics Agustín Navarro i Gemma Amor.
Fonts socialistes afirmen que aquest
“homenatge” respon a la “dedicació” dels protagonistes. Bajanades!
Aquest “espectacle” no és més que una
estratègia destinada a lluir la façana de la indecència i el desprestigi de la
classe política en aquest “immoble del taulell” anomenat “comunidad
valenciana”.
Zaplana, el mateix que Navarro, conquereixen
l’alcaldia gràcies a trànsfugues, ¿Qui no recorda Maruja Sánchez? El de
Cartagena celebrà aquella moció que li donà l’alcaldia de Benidorm ballant amb
la protagonista enmig la pista de la discoteca KM, quina nit de gresca! Això
si, tots els que col•laboraren amb aquell “èxit” varen ser recompensats:
marits, fills, amics... contractes amb l’ajuntament, Canal 9, assessories,
regidories, consorcis provincials de bombers, etc. Desgraciadament i des
d’aleshores, açò ja és tradició per aquestes terres.
La qüestió és que aquestes “medalles” que
neixen de l’amor entre Amor i Navarro lliurades en aquest teatre de l’estafeta,
venen a mostrar la guerra i la victòria, la conquesta i el poder, l’enemic i el
càstig, en els afers de la carrera política per l’alcaldia del poble dels
gratacels:
Al PP fenollista de Benidorm cal aïllar-lo. Al
PSOE de Leire, premiar-lo.
Gemma sempre ha estat fidel a Zaplana,
considerant-lo el seu mentor polític (“a Zaplana no se le ha tratado como se
merece en esta Comunidad”, va dir en 2011) i per tant contraria al “campisme”.
Navarro ha d’agrair a Leire (i al trànsfuga J.
Banyuls) la victòria de la moció de censura. Ja va tenir l’ex-ministra tot el
seu suport com a nº dos de Ximo Puig, després d’haver “matat” en la batalla al
seu enemic Alarte. Quins personatges! Tanmateix, triomfen i són glorificats als
grans mitjans de comunicació del món polític.
Però, ¿Quina “persona, després d’assabentar-se
del pensament i les intencions d’Eduardo Zaplana revelades en la conversa amb
S. Palop, podria confiar en ell?
Tanmateix, ha arribat a ser President de la
“Comunidad Valenciana” i Ministre a l’estat espanyol! Avui està en Telefònica,
exercint en la secretaria general tècnica. Si senyor!
I Angel Acebes en Iberdrola; Aznar, Elena
Salgado i Pedro Solbes en Endesa; Isabel Tocino i Matutes al Banc de Santander;
Felipe González en Gas Natural; R. Rato en Caja Madrid; M. Boyer en Red
Eléctrica Espanyola; M. Oreja en FCC, etc, etc.
Ciutadans: açò és la política. Com ha d’estar
el país? Qui és l’ingenu que no vol pujades en la factura de la llum, del gas,
dels carburants, o que els banquers paguen el mal que han fet amb penes de
presó? En conseqüència, tenim el que ens mereixem.
