Per molt que aquests
incompetents i desanimats que governen el món parlen de recuperar el creixement
a través de la competitivitat, expansió, velocitat, explotació, producció,
consum, etc., hem de ficar el peus a terra i adonar-nos-en que açò no serà
possible per una raó: el planeta ja ha mostrat els seus límits. Mai en la
història de la humanitat s’ha donat aquesta situació d’extermini.
Centenars de
pobles, milions de persones víctimes d’aquestes multinacionals que exploten els
seus territoris mil·lenaris en nom del nostre “progrés”, que són assassinades
o, d’altra banda, obligades a abandonar les seues terres amb la complicitat
d’uns estats que titllen de “terroristes” als seus oriünds per defensar-les, aquests
fets, dic, ens anuncien amb la seua lluita i resistència LA FI D’AQUESTA ÈPOCA i, tanmateix, tanquem els ulls i li agafem la
mà al paradigma Merkel i a les seves propostes del BM, FMI i l’OMC (la
santíssima trinitat del mal).
Hem de tornar a
una política de sobrietat, de sobirania alimentaria, protegir l’autèntic
desenvolupament sostenible de cada poble amb els seus drets i llibertats, de
cada cultura, de cada territori, lluny dels mercats internacionals i el seu
“dumping”, lluny d’aquest sistema capitalista generador de guerres i conflictes que està acabant amb tot.
Davant aquesta
crisi econòmica, ecològica, social i, sobretot, de l’esperit humà que patim,
sols hi ha un camí: o deixem radicalment de consumir a desdir i tornem a viure
al “ritme” de la vida, de la naturalesa, renunciant a certes “comoditats”, o
potser molt prompte el mateix planeta, amb la seua consciència, faça justícia... potser ja l’estiga executant.
