dimecres, 6 de març del 2013

CHE CHÁVEZ



El seu puny alçat al cel
clamava pels drets dels pobles,
i pels seus peus pujava, 
ressucitada, viva, 
aquella indigena sang
de seixanta milions d'ànimes
exterminades pel terrorista invasor,
com un torrent d'energia
que el feia avançar per la llibertat i la justícia social.
I el xiquet deixà de plorar,
i l’avi s'oblidà de la ira.

Una nova societat, una nova vida,
sota un cel límpid de podridura capitalista.
És aquesta nostra victòria,
sempre, Comandants.