No fa gaire temps, l’home de la gleva, aquell que vivia
en comunió amb la naturalesa, allunyat de la presa i dels rellotges, arrelat
amb la seua cultura al sentiment i a l’amor cap a tot allò que fructificava al
seu voltant, vivia una vida plana, però també autèntica.
El temps era (és!) el ritme de l’ésser, llavors no hi
comptaven minuts ni hores a les feines, sols instants, moments d’un temps regit
pel geni de la natura, de les creatures i del cosmos. Un temps en què ella, Selene, dirigia les
sembres i les collites, dictava calendaris i averanys meteorològics, inclús l’utilitzaven
per interpretar els somnis. Les persones
juraven per la lluna o es comprometien sota un arbre secular... la “sagrada
paraula” donada en llocs sacres.
A les festes dels pobles els seus festers festejaven la
vida, pels treballs i els dies.
Temps de tradicions, de consuetud, de Déu, de fe, de
devocions, de contes i llegendes, de relacions humanes, de saludadors, de
salmaires, de pronòstics, de predicots filosòfics, de beneïda ignorància...
d’estima, de molta estima per la terra.
Malauradament, segles de pires, fogueres i falles
purificadores de mals esperits no han impedit aquesta civilització economicista
farcida d’individualisme i superficialitat, de velocitat i immediatesa,
d’instrumentalització que prostitueix l’essència de les cultures, allunyada de
la naturalesa, del cel, de la divinitat i dels astres. De què ens val guanyar
el món sencer si hem de perdre l’esperit i el sentiment que transmet la joia de
viure, Virgili?
Consciència, estima, raó d’esser, identitat, regeneració,
perseverança, il·lusió, afany, serenitat ... són conceptes i actituds que, des
de 1987, han anat donant saó a aquell arrel soterrat que avui, malgrat les
dificultats d’aquests anys de crisi, ens ofereix amb plenitud de vida el “Calendari dels
Brillants”, inspirat en els vells almanacs del segle XIX i adreçat a la gent de
la Marina Alta.
És Joan Josep Cardona i Ivars, cronista oficial de la
vila de Benissa, l’àrtifex que fa reviure aquell món perdut, despertant en
nosaltres aquest subconscient farcit de cultura agrària a través de D. Joan de
Plamolins, personatge protagonista, prohom de ciència i observador de la lluna
que pronostica l’oratge que ha de fer.
Què cal fer a la muntanya, al camp, al jardí, a la mar, a
casa. Dotories del mes. El llaurador natural. Els jocs dels xiquets. Les
devocions populars. Els patrons del mes.
Informacions fito-zoofenològiques. Observacions astronòmiques del mes.
Pronòstics astrològics barrejats en vers per a cada signe del zodíac. Temes relacionats
amb l’etnografia, la història, la biografia, la música... Onomàstiques,
santoral, cronologies, còmputs eclesiàstics, dades astronòmiques, horaris
d’eixida i posta del sol i la lluna, fires i mercats, festes populars,
romeries, fenòmens astronòmics, etc.
Totes aquestes matèries inclou aquest Calendari dels
Brillants gràcies a la col·laboració d’homes de Déu, llauradors, ramaders,
mariners, herbolaris, apotecaris, saurins, literaris, impressors, artistes,
empresaris, ajuntaments i, aquests darrers dos anys, a la MACMA (Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta), que s’ha fet càrrec de l’edició.
La portada, obra de l’artista Ramon Pérez Carrió, és una
al•legoria a la saviesa de la terra amb les seues quatre estacions, els cicles
de la lluna i aquesta “quaternitas” que per a la cultura dels pobles
mediterranis és l’ésser humà i que està relacionada amb la consciència còsmica:
terra (cos), aigua (ment), foc (comunitat) i aire (cosmos)... aquesta xifra
terràqüia del quatre.
Arribat al número XXVI i havent rebut felicitacions, no
sols des dels àmbits universitaris sinó també dels arquebisbats de València i
Barcelona, aquest saber de la cultura tradicional ben bé podem dir que camina i
perdura avui en nosaltres, doncs el vell camí no el desfà el pas del temps,
sinó el temps que passa sense fer-ne ús d’ell.
El Calendari dels Brillants és, no sols un treball erudit
que reviscola una manera de viure i de vorer el món dels nostres avantpassats,
sinó que fa pales, i més en les actuals circumstàncies socials, culturals i
polítiques, l’imperatiu humà de reintegrar-nos amb la naturalesa i els seus
ritmes de vida si volem tornar a saber de la vertadera felicitat i plenitud
humanes.
Per molts anys.
