Tingues present aquesta
sentència: “L’alegria és l’única arma que pot vèncer les adversitats”, així
doncs, ompli’t de vida, somriu i segueix avant amb esperança i confiança. Sempre
hem de mantenir-nos d'en peu succeïsca el que succeïsca, i per això és
necessari resignar-nos a sofrir les diverses influències d'aquesta vida plena
dels desitjos de l’imprevisible. Si, potser siga una subtilesa açò que et dic i,
en cert mode tindràs raó, perquè tota matèria està composta per àtoms que res
no pesen en l'aire, tanmateix, aquesta lleugeresa és inherent a la nostra naturalesa
humana i, sense ella, no seriem res!
Habitar la terra significa formar part de
la seva complexitat, cal respectar-la comprometem-nos amb
ella per poder gaudir-la amb plenitud, i no són menester diner ni poder per aconseguir-ho, sols amor per la naturalesa, per les
persones que estimes, per la vida. De què val guanyar el món si perds l’esperit,
allò que et fa sentir realitzat? Què fa un cec davant l’espill? Obrir la nostra
ment en moments difícils ens fa veure la realitat, conscients d’allò
veritablement important, forts en la convicció de cóm hem d’actuar. Així, la nostra
energia d'acció es renova assabentada que cap problema, desgràcia o sofriment, per
dolent i penós que siga, no pot convertir-se en obstacle
condemnatori perpetu que ens subjuga impedint poder viure amb la pau d'una
consciència lliure. Sols la lluita diària amb el somriure pot vèncer-los,
doncs per ella descobrim amagats valors que ens porten la certesa per la
qual, indubtablement, l'amor també és lleuger... i necessàriament immortal.
