Hui és... Fa tant temps
que pense en tu!
Fa tant temps que no t'oblide!
Però, no sé si tu ho saps,
Fa tant temps que no t'oblide!
Però, no sé si tu ho saps,
ni sé si em prens record,
potser siga un solitari,
un boig que al·lucina
esperant l’abraçada
de quelcom que no existeix,
però, tan em fa!
Qualsevol dia deixaré
Qualsevol dia deixaré
tot el meu bagatge per tu,
i nu caminaré,
portat per l'esperança,
en llum de lluna
en llum de lluna
cap el desig de la teua imatge.
Més val que la nit fora llarga,
doncs, si no trobés
un tros del meu cor al teu,
si no trobés aquesta flama,
si no trobés aquesta flama,
aquesta llum d'ambdós,
em deixaré morir
en aquella foscor
on ningú podrà vore’m,
ni saber res de mi.
I a l’alba, estimada,
el sol t’il·luminarà un dia més,
com sempre, a la teua vida,
com sempre, a la teua vida,
sense mai haver sabut
que una nit la lluna
va plorar el teu amor ignot.
