... Així doncs, l'Amor és allò que mai no canvia enmig del canvi, és allò invisible però vital.
Perquè la força de l'Amor no són les paraules, són els fets; no es disseny, és obra; no és poesia, és l'encarnació de la poesia.
AMOR IGNOT
M’enriqueix la teua saviesa,
m’il·lusiona el teu entusiasme,
m’encoratja la teua energia,
m’apassiona el teu geni.
La teua fugaç presència
m’enamora l’ànima,
esclat d’enyor quan ets absent.
El meu pensament entona,
com onades de so dibuixant el teu cos,
com corda de guitarra pronunciant el teu nom,
planys d’amor llançats al vent i a la lluna...
però, tu no ho saps.
Em passe hores mirant la mar, assegut,
i mai no em canse de viure així,
aquest teu record...
no puc oblidar-te, no puc.
Perquè... Aquesta poesia sóc jo,
sense tu.
