dissabte, 9 de juny del 2018

QUAN LES LLÀGRIMES PARLEN



“Reciclatge, energies alternatives... correcte! però són mesures  pal·liatives que tracten els símptomes i no el problema, perquè, el problema... som nosaltres mateixos!!

Fins que no canvie la nostra manera de vorer i entendre el món; fins que no ens tornem a reintegrar en la naturalesa; fins que no siguem conscients que l’arbre, l’animal o la mateixa terra formen part del nostre cos; fins que no ens sentim ferits al nostre cor cada vegada que és aniquilada una cultura, tallat un arbre, devastada una muntanya, contaminada la mar o matat qualsevol animal; fins que no ens convencem que som diferents i únics, i que aquesta diversitat ens invita a l,admiració, el respecte i la saviesa intercultural;  fins que no haguem acomplit aquesta transformació radical en l’ésser humà, dic, no hi ha salvació possible. 

Ja és urgent, ara mateix, aquest canvi que implica renunciar a alguns hàbits de l’actual model d’usos... si, difícil, va en contra dels interessos del capitalisme i els seus partits polítics, però...  el Planeta és un ésser conscient, està responent-nos i no ens adonem.

Hem conformat un món estructuralment injust. És imminent el desastre si continuem així. Ens cal Amor per la Vida”