Amic Vicent, company:
Agraïsc
molt les teues cartes, he après d’elles allò que complementa i enriqueix un
nostre pensament basat en la lluita
primordial per la defensa d'una sola causa: el bé comú, la dignitat, els drets dels
pobles i l'interès general de la majoria pobra. Si, morirem dempeus, com els arbres, per ella.
He
decidit escriure’t a mà, sense tecnologia, sempre he cregut que allò que volem
expressar és més autèntic sense cap “interface”, connectant el pensament a
través de la mà sobre el paper.
Em
permetràs que, donades les circumstàncies socials, judicials, polítiques i econòmiques actuals, utilitze algunes
paraules “dures”, encara que, més encertat seria dir “mereixedores”... bé, per
on començe?
Vivim
un món estructuralment injust... si, potser sempre ha sigut així, però
actualment som al súmmum de la injustícia i la deshumanització, del progrés mal
entès, de la tecnologia, la política, l’economia, la ciència i la democràcia
mal enteses que ens han portat a l’actual situació.
La
indecència humana governa el món, sempre ha sigut així? Potser si, però hui, et
torne a dir, som al súmmum amb el beneplàcit d’aquesta societat de borregos
consolidats.
Hi
ha un dimoni depredador (de persones, de natura, d’espècies) que està actuant
amb més intensitat els últims dos-cents anys, hui és una força supranacional o
trinitat maligna: capitalisme-multinacionals-banca, FMI, OMC, BM. No hi ha un
sense l’altre, són constitutius del mal.
Ja a
principis del segle XX, banquers i ex-dirigents polítics ocuparen càrrecs als
consells d’administració de grans empreses, una tradició que a hores d’ara ha
deixat el planeta malmet més enllà dels seus límits de recursos naturals. Som
testimonis de la desaparició de centenars de cultures originàries per la
usurpació dels hàbitats als seus oriünds; flora, fauna, aire i aigua
contaminat; milions d’hectàrees de terres fèrtils a Àfrica i Sud-Amèrica són
espoliades per estos fills del capital satànic-empresarial; milers de milions
de tones de CO2 anuals són enviades al cel; anualment, desenes de líders
ambientals, indígenes i socials són vilment assassinats amb la complicitat del
silenci dels mass-media capitalistes (els consells d’administració empresarials
acaparen més del 80% dels mitjans de comunicació al món). Respirem merda,
mengem merda (antibiòtics, mercuri, pesticides, fungicides en ramaderia,
agricultura i pesca). Les multinacionals farmacèutiques, allò que no te ànima,
estan més contentes que mai amb les noves malalties i els consegüents
medicament per a rics.
Este
capital satànic-empresarial (per cert, multinacionals ben conegudes hui en dia
col·laboraven amb l’Alemanya nazi, els condemnats a camps d’extermini
treballaven fins la mort per a aquestes empreses diabòliques) ha imposat que el
món és el mercat (globalització), que la natura i les persones som objectes
d’explotació i de negoci, tot ha estat monetitzat! Qui no te diner no te dret a
viure.
Amic
Vicent, tu que ets una persona sensible i lluitadora per la majoria pobra i
pels drets dels pobles, respectuosa amb la naturalesa i la diversitat
(d’aquells que tenim per axioma que formem part d’un tot, som u, món, humans,
naturalesa i cosmos), què sents quan veus al Felipe Gonzalez predicant “socialisme” sota el paraigües pseudo-polític
de les grans corporacions? No t’agafen ganes de buidar el ventre? Això no és
socialisme, sinó una merda que sura “divagant” a les aigües estancades de la
mediocritat que representa.
I és
que jo també estic fart de la política i dels polítics. És un tema esgotador
quan ja s’ha esgotat tota credibilitat. Centre? Esquerra? Dreta? Tot una merda,
són uns impresentables, incompetents que sols obeeixen una veu: la del
capitalisme.
La Comunitat
Europea? Una altra merda capitalista: milers de xiquets i adults ofegats cada
dia a la Mediterrània els importa un enciam, és més, detenen i jutgen als
farcits d’humanitat que intenten ajudar-los, salvar-los de la barbàrie
satànica-política-empresarial. La política migratòria de la UE és, amic Vicent,
vomitiva.
Si,
eixos borregos de societat... molts segueixen el mateix patró: xenòfobs i
feixistes. Sempre es queixen a través de falsedats que els “moros” reben
subvencions sense fer feina, que a les mesquites adoctrinen per imposar els
seus costums; als de l’Europa de l’est tracten de delinqüents i als
sud-americans de borratxos furta-feines.
Advertim,
Vicent, que tot aquest “borregam” peninsular, europeu i americà, segueixen el
mateix patró d’incondicionals del capitalisme d’escola mass-media, doncs este
bestiar de pota redona urbà, no reflexiona per què aquella gent es juga la vida
a la Mediterrània fugint de les seues terres. Esta societat de vol gallinaci no
es pregunta per què el poble Maputxe i gairebé tots els pobles originaris
precolombins són tractats d’enemics del
progrés i de terroristes, ni per
què Síria, Iran, Afganistan, Líbia, Cuba... són o han sigut estats terroristes.
Efectivament,
aquesta societat mediatitzada convenientment no pot pensar, ni meditar, ni
discernir, ni tenir una opinió raonablement realista de la situació global
perquè funciona a cops de titular que els aboca a actuar per “impulsos”.
Si
el titular diu que “els huit individus més rics del món tenen més diner que
4.000 milions de persones”, el borrego de torn dirà: què podria fer jo per ser
com ells? Eixos si que són triomfadors, emprenedors de debò!! “Para triunfar
hay que tener costumbres de ricos” Això ensenyen als xiquets en un col·legi
religiós i “concertat” a Madrid.
Així,
amic Vicent, el ramat social no es preocupa per les tres quartes parts de
persones al món que viuen amb menys de 2€ diaris, sols pensa en l’èxit
individual.
“La
economia crece”, “Hemos salido de la crisis”, “Telefónica ha tenido un
superàvit de más de 3.000 millones de euros”, deia el pusil·lànime Rajoy als
seus discursos de “marca España” davant una fauna ibèrica contenta i feliç
malgrat que les grans empreses s’enriqueixen per l’especulació, l’evasió
d’impostos, la precarietat i pèrdua de drets dels treballadors... i què? “La
roja”, “a por ellos, oé”, “paquito el xocolatero”, “una casalleta i mo’n anem”
i “cohets”.
Quaranta
anys de dictadura i quaranta més amb els “principis” dels seus hereus
administratius han fet efecte.
No
ens deixem l’església i els seu déu omnipotent i personal, tota una blasfèmia.
Clar, un déu, un Papa, un imperi, un rei... cal justificar l’autoritat que
representa la “paraula” de déu!
El
“Sacro Imperio Romano” i la seua autoritat, el Papa, decidia fins i tot quins territoris
podien ser o no conquerits. Papes corruptes i fornicadors. Després de la
batalla de Lepanto, Joan d’Austria regalà al Papa Piu V, 500 esclaus negres, i
aquest els va admetre tot emocionat. D’aquella pols venen aquests fangs. Una cúria,
alguns d’ells pederastes i feixistes, que ha mantingut durant molts anys el
poble en l’analfabetisme i la ignorància per així aprofitar-se’n, per això
varen portar al paredó centenars de republicans “en temps de pau”. Hui
continuen predicant “por los altares y los hogares” les bondats de les
polítiques de dreta o organitzacions criminals de lucre capitalista, lladres i
corruptes, Amén.
Si,
a Jesús el Natzarè el varen crucificar “legalment” per defensar els pobres i
condemnar el poderosos i rics, per això hui, sols els retors de la teologia de
l’alliberació són dignes de l’Evangeli dels pobres, molts d’ells han sigut
assassinats per lluitar en favor dels desemparats i de la justícia, no de la
justificació que porta a la hipocresia catòlica oficial.
Bé.
Els capitostos del “sistema” capitalista i els seus mitjans (que per a res els
importen les persones ni els seus problemes) han conformat un món totalment
monetitzat, d’ahi que hi hagen tants impresentables, insensats i “puteros” al
capdavant de la política nacional i internacional.
No
queden polítics d’altura, amb dimensió humana de la política, d’aquells que no
necessiten que cap assessor els escriga els discursos al paper.
És
trist que una gran majoria de persones amb dignitat, honestedat, respectuoses i
compromeses amb la societat i la naturalesa, no tinguen cap intenció d’exercir
la política... cóm ho han d’assumir donat el descrèdit, la ganduleria i
corrupció que impera aquest àmbit en este moment? Malifetes cohonestades per
jutges indecents que intencionadament recorren a la dilació sense importar-los
una merda l’interès general ni el bé comú del poble. La politització de la
justícia és evident, empírica. El cas, Vicent, dels presos polítics catalans és
una obscenitat democràtica-legislativa que actua com a combustible que encén
les masses a través de discursos de polítics immorals, nicieses vingudes de
necis vestits amb trage i corbata... per un grapat de vots. No hi ha altura
política en subjectes inclements, pedants, infames i indecents.
Si,
el capitalisme utilitza el seu fill, de nom “privatització” per arramblar tot
allò públic i fer-se rics “quatre pocavergonyes”. Camps, muntanyes, ports,
aigua, electricitat, sanitat...
Riquesa!!
Creixement!! Prestigi!! Així ho anuncien estos capitalistes que tot ho compren:
polítics, voluntats, mitjans orals i escrits, jutges, il·lustrats, fills de
polítics... Cóm volem transformar el món? Amb les seues Fundacions? Amb les
seues Responsabilitats Socials Corporatives? Tot una mentida! Sols serveixen
per fidelitzar clients i fer-se cada vegada més i més rics. Pura propaganda!
Efectivament,
primer acaben amb les tradicions culturals, econòmiques i socials dels pobles
en favor dels seus interessos econòmics per, una vegada usurpat allò perseguit,
començar a “invitar” associacions culturals, empreses, artistes,
administracions, entitats veïnals, etc. (si, sent “generosos” amb tots ells...
què us fa falta? Sense cap problema), i allà va un munt de programacions
culturals dedicades, majoritàriament, a fer “memòria” i “posar en valor” tot
allò que ells mateixos han destruït amb l’etiqueta de “solidaris” i “ecològics”.
I
així va tot. Açò no te remei, amic
Vicent, aquí no es pot ni viure ni estimar quan el nostre patrimoni natural,
cultural, històric i arquitectònic ha estat destruït. Tot en nom del progrés,
l’interès general, la qualitat de vida i la mare que va parir a tots eixos
fills de Satanàs que es diuen demòcrates i alhora responsables de l’escandalós
augment de la desigualtat. Estos apòstols del capitalisme terrorista han
quadruplicat la seua riquesa sobre els pobres, cada vegada més pobres.
Si,
aquest procedir polític-empresarial segueix el mateix patró a tot el món. Què
fer?
Es
volia aturar la venda de bombes i armament a Aràbia Saudita, però empresaris i
treballadors varen protestar immediata i virulentament... “ens quedarem a
l’atur desenes de famílies, 6000 llocs de treball” “perdrem més de 2000 milions
d’euros” “Serà la roina” . El mateix passa amb el formigó i el patrimoni
natural; les grans multinacionals petroleres, mineres, agropecuàries i els hàbitats
o territoris indígenes, etc., etc.
L’ésser
humà ha perdut “l’humà” o lligam d’estima amb la totalitat, així, Vicent, hem
esdevingut en “vils sers monetitzats de cor metal·litzat”. El sofriment, allò
tràgic, la desesperació o la mort dels “altres” ja no ens afecta. El diner ha
bloquejat els nostres sentits.
No,
la nostra societat no està preparada per viure d’acord amb polítiques de
transformació cap un món de reintegració amb la naturalesa i amb nosaltres
mateixos. Les noves tecnologies (al servei del capital, del sistema), amb la
robòtica a un pas d’entrar de ple a les nostres vides, ja ens ha enverinat i
matat l’esperit humà.
Calen
polítiques de decreixement, i això significa “privar-nos” de certes
“comoditats”... No!! No està preparada esta societat per conquerir aquest
repte. És més, el sistema capitalista i els seus mitjans de comunicació i
xarxes socials estan guanyant la jugada per golejada: ja són quasi cinc-mil
milions de “borregos urbanitas” que pasturen pel planeta, i va en augment!!
Els
“pastors globals”, que són l’encarnació de la indecència i el despropòsit,
s’han donat compte que hi ha massa “bonyigues” de bestiar pels carrers del món;
que els recursos del planeta han arribat al límit i que la contaminació també
ha arribat a quotes d’escàndol (eh! s’han adonat d’açò perquè els científics
han alçat les seues veus!).
I
encara que estos dimonis del capitalisme neguen el canvi climàtic (en favor de
les seues multinacionals), ho tenen clar: sobra la meitat del “ganao” i volen
guerres, siguen preventives, pels recursos naturals o per qualsevol causa
inclús absurda. Quasi 1’50 bilions d’euros en 2017 fou la despesa militar
mundial amb més de 35 milions de soldats.
Així
doncs, Vicent, no hem d’esperar res de bo, ja ho estem veient. El planeta és un
ser vivent, amb consciència. Bé siga la III guerra mundial o de catàstrofes
naturals, ens anem a la merda bons i dolents, babeques i eixerits... perquè la
tercera opció, o siga, polítiques amb dimensió humana i decreixement, ja sembla
impossible.
El
miracle d’un canvi radical i urgent en la manera de vorer i entendre el món en
cadascú de nosaltres, com t’he referit, em sembla una utopia.