Infames paraules omplin un desert de
consciències buides, orfes d’humanitat, d’estima per la vida, per les cultures,
per la naturalesa... paraules farcides d’egoisme i intransigència pontificades
als bars dels cantons. L’abrasiu vent del desert reparteix certificats de
“bons” patriotes investint-los d’autoritat, i allà van, com llicenciats del
nacional-catolicisme, a predicar els manaments de la “santa tradició”:
Discriminaràs
al musulmà i a tot immigrant pobre.
D’entrada, “l’altre” és l’enemic que ens
“furta” la feina, que es “beneficia” de grans ajudes econòmiques, del “nostre”
sistema de salut. Perquè venen a delinquir, uns, i a imposar religió i costums,
altres.
Rebutjaràs
la llei de violència de gènere.
Som catòlics i romans, fidels a la
tradició del “pater familias, patria potestas”. L’home sempre ha tingut el
poder de vida o mort sobre qui viu baix el “seu” teulat, dona o fills. No hi ha
dret que per cada mil dones eliminades pels seus marits hi haja un home
assassinat per elles, la llei de violència de gènere discrimina els homes! No
podem consentir eixa càfila de feministes exacerbades demanant la igualtat!
Quina igualtat? Déu és home! Poder és masculí! Ens volen oprimir, ens
criminalitzen amb les seues lleis totalitàries! Déu ha creat la dona per servir
l’home, parir i tindre fills, així, la llei de l’avortament hem de derogar-la ja!
No
aprovaràs la relació homosexual.
La ideologia de gènere és demoníaca en
tant aprova el matrimoni entre individus del mateix sexe, Déu va unir home i
dona en sant matrimoni per multiplicar-se, així, crearem lleis encaminades a
condemnar tot allò fora del camp conceptual nacional-catòlic.
Santificaràs
la tauromàquia.
Què hi ha de més bonic que un torero
davant un bou? Sang i arena! Un públic patriota i emocionat aplaudint entre
l’olé i l’olé fins que el toro, amb un metre d’espasa travessat, agonitza dalt
la sorra entre glopades de sang... la sagrada bestiola és oferta com holocaust
final a l’art i la tradició! Orelles i cua recent seccionats a mans alçades
voltant la plaça entre ovacions del públic, què hi ha de més joiós que açò? Déu
ha creat els animals, no sols per alimentar l’home, sinó per experimentar el
plaer matant-los. Fomentarem l’afició de la cacera i facilitarem l’accés a les
armes.
Reconquistaràs
la nació.
Per Déu, la Pàtria i el Rei varen lluitar nostres pares,
nosaltres també lluitarem per una nació unida i en ordre com en l’Edat Imperial
perquè, cara al sol llançarem la fletxa que un blanc ha de trobar, serà aquell
Imperi que per cel, terra i mar ha de tornar. “Obligarem a estimar”, si cal
mitjançant la força de les armes, la unitat de la pàtria, una i unívoca, gran i
lliure en memòria del nostre cabdill capità. Unitat! res d’unió de pobles i
cultures.
En poques hores confiarem el poder als
polítics que haurem autoritzat a través de les urnes. Ens hem de preguntar:
quina perspectiva humana te eixa ideologia en la qual confie?
Si volem canviar el món hem d’elevat la
nostra ment, pensar, meditar amb un mínim de sensatesa, de saviesa, per
reconèixer aquesta realitat de la diversitat, som diferents i únics! Però, junt
la naturalesa i el món, som u!
Quan s’arribe a la conclusió que el meu
estat de benestar i la meua qualitat de vida és en funció de l’estat de
benestar i qualitat de vida d’aquells que viuen a milers de kilòmetres de mi...
que aquells que emigren dels seus països jugant-se la vida potser siga
conseqüència de les polítiques capitalistes occidentals... que no hi haurà
salvació de l’ésser humà sense salvació de la naturalesa... que el reciclatge i
les energies alternatives estan bé, però no serveixen de res si abans no
canviem la nostra manera de vorer, entendre i “habitar” el món... que quan es
crema un bosc, es contamina un riu, es maten animals per plaer o s’exterminen
pel lucre, quan és ferit el planeta, és el meu cos qui pateix la ferida... que el
capitalisme considera ésser humà, robots i naturalesa objectes d’explotació i
de negoci... que les grans multinacionals ja són forces supranacionals que
manen dels estats... que explotació, producció, competitivitat, immediatesa,
consum, creixement indefinit, són paraules clau d’un “sistema” que ens està
esclavitzant i portant al caos i la destrucció... que les guerres mai no porten
a la pau, sols a la victòria... que l’ésser humà és home i és dona, és
intel·ligència en igualtat de condicions i drets... que l’ésser humà és
homosexual i lesbiana, es estima en igualtat de condicions i drets... que ésser
humà és humanitat... que la vida de una societat, la cohesió dels pobles, el
contracte social, no es poden mantenir per la força sinó ha de ser per voluntat
de cadascun dels ciutadans que integren eixa cultura... quan arribem a aquestes
conclusions, dic, sols aleshores, sabrem quines polítiques “s’acosten” més a
elles, sense dubte, polítiques dites progressistes. D’altra manera, Joan el
Baptista, que seria la nostra veu interior, tindria raó: vox clamantis in
deserto.