emboirat de pols.
Un fort vent
de despatxos tecnològics
bufa contínuament
dominant tot indret,
i una humanal pols
cada dia més intensa
s'escampa a quatre vents
fins perdre la realitat
de la seua pròpia orientació,
i ja no sap on va, ni què fa,
torbada, confusa...
resta a mercé de la ventolera.
Però, aquesta pols és arrogant
perquè no sap que és ignorant,
i anuncia convençuda:
Som milers de milions!
No es pot anar
contra la nostra voluntat!
La majoria mana! La majoria te raó!
Tanmateix,
la voluntat és de qui bufa
i no són conscients,
tampoc ho poden vore,
doncs viuen l’obscuritat
confonent la nit pel dia,
el sotmetiment per la llibertat
i la llei per la justícia.
Necis!
Així, milions de partícules
d’àcars negres
demanen ser inoculats
d’intencions alienes,
i el món va fent-se
més i més negre,
i la pols ja és polseguera,
i la polseguera aliment
de Leviatan.
