El món està emboirat de pols.
Opulent vent
de despatxos tecnològics
bufa contínuament
empudegant tot indret,
i una humanal pols
cada dia més profunda
cau més i més baix
fins perdre la realitat
de les seues pròpies petjades,
i ja no sap on va,
ni què fa.
Però, la pols és arrogant
perquè no sap que és ignorant:
Som milers de milions!
No es pot anar
contra la nostra voluntat!
La majoria mana!
La majoria te raó!
Tanmateix,
la voluntat és de qui bufa
i no són conscients,
tampoc ho poden vore,
doncs viuen l’obscuritat
confonent la nit pel dia,
el sotmetiment per la llibertat
i les lleis per la justícia.
Milions de partícules
d’àcars negres
demanen ser inoculats
d’intencions alienes,
i el món va fent-se
més i més negre,
i la pols ja és polseguera.
