I li pregunte al record
del resguard de l'ànima
quina força oculta
et fa treure les llàgrimes,
i d'improvís
sent dintre meu
vestigis d'un foc
que va cremar
amb el fruir de les flors
i el desig dels seus colors,
aroma del seu cos
fonent-nos terra endins.
Fullam solitari,
groc i esmorteït,
el vent s'emporta
d'aquell indret
tota una vida...
d'un foc que va cremar.
