Veig a Posidó, veig a Neptú,
perquè la mar sempre és blava,
plenitud de vida,
pau que niua a les profunditats,
i uns i altres,
aiguats natius,
viuen... sense més.
Però, aquí dalt,
hi són els de Posidó,
hi són els de Neptú,
i es furten la vida
els uns contra els altres,
oriünds i forasters,
buscant la mort... sense més.