Abandonat el camí,
velles sendes de segles
hui són orfes
de tradició i de costum.
Abandonat el respecte,
els nostres morts
són víctimes atàviques
dels seus propis fills,
joventut perduda
al laberint del diable.
Abandonat l’amor,
les ànimes no troben llum,
ni silenci, ni plany.
Als cementeris,
els últims que encara resen,
preguen a Déu
el perdó de tanta infàmia,
mentre a la nit sagrada
la ciutat s’ompli
de gresques obscenes
amb carassetes
de la nova moda.
En aquella nit,
un ciri encara encén
a la casa del Magnànim,
però la maldat
vestida de festa,
ha entrat a les llars
amb disfressa de dimoni...
sí, ben acollit!
Any rere any
va permutant devocions,
i la llum ara és obscuritat,
i els que veien ara són cecs,
i ningú no troba res,
ni a Déu ni a sí mateix,
el món és Halloween.
