diumenge, 13 de novembre del 2022

EXTRANY AL MEU POBLE

 



Han prostituït el meu poble,

despullat, humiliat,

violat, fornicat

per aquesta gentola

empatxada de diner,

golafre de territori,

insaciables depredadors

d’espais bells i estimats

per aquells que els habitàvem...

Maleïdes lleis urbanístiques!

Maleïts puteros del formigó!


Ja som estranys als nostres carrers,

forasters entre aquestes masses

que compren, embruten i caguen,

compren i embruten llocs estimats

i es caguen en la nostra llengua.


Les plagues de la vivenda

ens foragiten,

arriben a milers farcits de diner,

empestant amb aquest miasma

que tot encareix,

camps i tarongers,

ports i pesqueres,

camins i ramats.

Tradicions, costums inveterats,

festes instrumentalitzades

en nom del turisme.


Amargant-nos el viure

mendiquem la llar,

supliquen pietat

els desnonats per l'avarícia.

Els fills dels pobles

ja es troben perduts,

sol ha quedat un camí:

sotmetiment o penúria.


Els fills dels pobles?

Indignes! Traïdors!

La falç i la vinya,

l’horta i els seus fruits,

marges de muntanya,

la suor i la sang dels vostres pares,

dels vostres avis,

ha pagat les vostres Universitats!


La mateixa terra ara abandonada,

els mateixos bancals marginats

esdevinguts brosta i arbres secs,

esperant requalificacions

que us facen ben rics.

Allà van urbanitzacions!!

Naranjos, viñas, almendros...

el formigó ha batejat.


Cors metal·litzats,

sentiment mercantilitzat.

Els fills dels pobles

ja parlen castellà i anglés

en nom dels nous temps,

temps de turisme salvatge,

temps tecnològics,

de robots i avatars.

Milers de displays passegen

pel carrer esclaus urbanites

amarrats amb el cordell invisible

del pastor global...

subjugades ànimes

conduïdes cap a la seua ruïna.


Però un dia seré Xirinacs,

isolat, demanant perdó

pels meus germans

deixats sotmetre pel poder aliè,

despullats, humiliats,

violats, fornicats

pel diner que tot compra...

fins la pròpia mare.

Alegrois i xirois

fiquen la mà

encarnant la deshonra

molts hereus d’aquestes terres.


Un dia seré Xirinacs,

allunyat de tot i de tots,

davant l’univers,

la natura i jo,

la meua cultura,

la meua terra,

els meus drets,

el meu poble...

demanant perdó

amb un últim alè

de dignitat...

la natura i jo.