Han prostituït el meu poble,
despullat, humiliat,
violat, fornicat
per aquesta gentola
empatxada de diner,
golafre de territori,
insaciables depredadors
d’espais bells i estimats
per aquells que els habitàvem...
Maleïdes lleis urbanístiques!
Maleïts puteros del formigó!
Ja som estranys als nostres carrers,
forasters entre aquestes masses
que compren, embruten i caguen,
compren i embruten llocs estimats
i es caguen en la nostra llengua.
Les plagues de la vivenda
ens foragiten,
arriben a milers farcits de diner,
empestant amb aquest miasma
que tot encareix,
camps i tarongers,
ports i pesqueres,
camins i ramats.
Tradicions, costums inveterats,
festes instrumentalitzades
en nom del turisme.
Amargant-nos el viure
mendiquem la llar,
supliquen pietat
els desnonats per l'avarícia.
Els fills dels pobles
ja es troben perduts,
sol ha quedat un camí:
sotmetiment o penúria.
Els fills dels pobles?
Indignes! Traïdors!
La falç i la vinya,
l’horta i els seus fruits,
marges de muntanya,
la suor i la sang dels vostres pares,
dels vostres avis,
ha pagat les vostres Universitats!
La mateixa terra ara abandonada,
els mateixos bancals marginats
esdevinguts brosta i arbres secs,
esperant requalificacions
que us facen ben rics.
Allà van urbanitzacions!!
Naranjos, viñas, almendros...
el formigó ha batejat.
Cors metal·litzats,
sentiment mercantilitzat.
Els fills dels pobles
ja parlen castellà i anglés
en nom dels nous temps,
temps de turisme salvatge,
temps tecnològics,
de robots i avatars.
Milers de displays passegen
pel carrer esclaus urbanites
amarrats amb el cordell invisible
del pastor global...
subjugades ànimes
conduïdes cap a la seua ruïna.
Però un dia seré Xirinacs,
isolat, demanant perdó
pels meus germans
deixats sotmetre pel poder aliè,
despullats, humiliats,
violats, fornicats
pel diner que tot compra...
fins la pròpia mare.
Alegrois i xirois
fiquen la mà
encarnant la deshonra
molts hereus d’aquestes terres.
Un dia seré Xirinacs,
allunyat de tot i de tots,
davant l’univers,
la natura i jo,
la meua cultura,
la meua terra,
els meus drets,
el meu poble...
demanant perdó
amb un últim alè
de dignitat...
la natura i jo.