dimecres, 28 de desembre del 2022

FERRALLA


No cal que em digues res...

jo també he vist, he plorat

de ràbia, d’impotència,

perquè aquest mal

és a tot arreu, tot ho penetra,

des de les grans ciutats fins

els indrets més amagats de la terra,

incloses les entranyes més insondables.


El nostre cor s´ha endurit.

El metall és fred,

insensible, dur, inclement.

El metall de metalls

que governa la ferralla humana

m’ofereix els seus àpats contínuament,

suculents, provocadors,

farcits d’un desig irresistible

de possessió i plaer,

però el meu esperit encara resisteix,

no sé per molt de temps

davant aquesta civilització

de concupiscència encarnada.

Si, el cor de les personers

ha endurit, ja és ferro.


El rovell ha conquerit

l’esperit humà, els seus sentits

no escolten, ni veuen, ni adverteixen

el clam de milers de milions de veus

que sucumbeixen víctimes

de la indiferència, de la desídia

dels malparits que espolien

els seus territoris en nom

de la democràcia i dels drets humans...

així viu aquesta ferralla la seua llibertat

i el seu estat de benestar en aquest seu

món estructural i institucionalment corrupte.


La hipocresia presideix els estaments

i la pudor dels seus mítings

es propagada per vents d’indecència

que penetren pedres i llars,

manipulant ments amb falsedats

interessades condescendents

amb la mort de milers d’innocents,

res importa la vida de les persones

quan el poder i el control geopolític

d’uns quants resta en perill.


Si, el món és ple de ferralla humana,

allà van consumint, menjant i digerint

asseguts al banquet de gala del sistema

un desitjat aliment que, adulterat,

els provoca aquesta diarrea mental

que va empudegant el planeta.


I per urbanes vies pecuàries

van caient a terra cervells deshidratats,

extasiats d'imbecil·litat, d’estupidesa...

si, van caient a poc a poc,

els seus cors de ferro

ja pesen massa...

i ja és tard quan se n’adonen.


Sona el mòbil a les seues butxaques

com últim alè d'aquesta ferralla,

i és així que el metall de metalls, 

fred, insensible, dur, inclement...

riu, està content.

Ha aconseguit el que vol!


La ferralla no te cap valor

quan d’ella ja han tret

tot el seu profit.