DE L’AUTO
Qui no té més remei que agafar moto
i clavar-se pels carrers de la ciutat,
haurà de tindre la ment en claritat
si no vol a l’hospital fer-se foto.
I si de cas l’auto voldràs conduir,
doncs ves amb compte... El peató! El patinet!
D’on han eixit? Que m’agafa un ataquet!
I tot per voler aparcar... Quin sofrir!
Policia, ambulàncies, tots els dies
de segur ses sirenes t’acompanyen...
més val escoltar altres melodies!
En fi, si no vols que multa t’endinyen,
si no vols ni cabrejos ni estridències,
vés-te'n a peu i voràs com no t’emprenyen!
DEL VIANANT
A peu em diu que vaja el del sonet de dalt,
que així anar pel teu poble serà un esplai,
eixe no és d’aquí o de sa casa no ix mai,
doncs t’has de senyar abans creuar l’asfalt!
Per passejos peatonals ulls al bascoll
has de tindre: patinets, bicicletes...
Venen! Agafa la mà a les xiquetes!
I arribat a casa, quin mal et fa el coll!
Buscant pàrking conductors desesperats
quasi rep un bon cop, sóc invisible?
Això passa pel carrer tots els dies.
Si! T’impetre, Mare dels Desemparats!
Miracle és fer possible l’impossible:
Ficar-li al xòfer seny i res d’iracúndies!
