Carrers il·luminats, arbres adornats, botigues decorades, torrons, pastissos, caves, saraus, sopades, dies de mal de ventre, regals a desdir, vacances aquí i allà… Tota aquesta marxa s’acosta d’aquí a uns quants dies. Allà aniran tots amb xiulets, tamborets, disfresses del Noël, barrets i serpentines, com fidels beneitons dels dictats d’un “sistema” que ha instrumentalitzat la teua festa en nom del negoci, perquè Nadal ja no s’entén sense tota aquesta idolatria materialista: Tot puja de preu, la gent s’amuntega per comprar pernils, galls dindis, marisc… Es tira el burro per la finestra!
Amb tot aquest “show” del consumidor, qui no s’oblida de l’ànima de la festa? Aquell àpat ritual caracteritzat per un accentuat sentit familiar a recer de la llar on crema el tió sagrat… Foc, flama bellugadissa, temple de religió familiar… L’alegria pels freds carrers anant cap a la Missa del Gall… Aquella hilaritat espiritual del Jesús nat. Tot allò que sentien els nostres avantpassats quan arribava Nadal se n’ha anat amb ells. Seria això l’essència? No ho sé, el que sé és que hui els pobres han d’anar amb compte, no siga que els caiga al damunt el burro de la finestra!
Però jo també soc corresponsable de la teua degeneració. Em sap greu. Visc immers en una societat fustigada contínuament pel bombardeig consumista, i és aquest fet que ha desnaturalitzat el sentit profund del teu missatge. De sobte, és temps d’amor i compassió? De pietat? De caritat? Doncs allà van “maratons” per recollir diners a través dels mitjans entre anuncis i propagandes; allà van programes farcits de bones accions cap als pobres de solemnitat; allà van un munt d’històries de famílies “perdudes” amb final feliç… Això sí, tot siga per una bona “Campanya de Nadal”, tant se val la hipocresia si hi ha bona “recaptació”.
Este és hui el sentit que de Tu tenim, així ho sentència “Papá Noel”. Em sap greu esta decebedora realitat… T’escric estes lletres des de la taula on, a la teua nit sagrada, la meua família gaudirà de l’àpat ritual acompanyats per la flama bellugadissa del tió, recordant els familiars traspassats, presents en aquesta cerimònia. L’alegria d’esperit es farà present oferint-me, un any més, la possibilitat de poder canviar, transformar-me, eixir de la rutina, ser una nova persona, regenerar la meua dignitat, canviar de ritme alhora que canvia l’estació i comença a allargar el dia… Tot este renéixer és el que representes, benvolgut Nadal, però la societat de hui ja ho ha oblidat.
“Si no us feu com xiquets no entrareu al regne dels cels”. Si en l’ésser humà no mor l’orgull, la insatisfacció, l’enveja, l’afany de lucre i tantes altres coses errònies que anem carregant al llarg de les nostres vides i en tant no creix en ell la consciència de xiquet, la innocència, la puresa de cor, el vorer el món amb uns “nous” ulls, amb una “nova” llum i amb un “nou” sentiment, no ens superarem mai ni tampoc experimentarem aquesta relació mútua d’amor per la vida que porta a la plenitud humana.
El Jesús nat simbolitza el renéixer de la humanitat, en cadascú de nosaltres sorgeix l’oportunitat de ser com xiquets. Sense cap dubte, tu, Nadal, ets l’ocasió per impregnar-nos d’una nova innocència capaç de transformar en nosaltres la idea que tenim de la vida, fet que porta a comprendre millor la diversitat i la diferència en pro d’unir-nos i respectar-nos.
Eres l’ocasió per obrir la nostra ment i adonar-nos d’un nou horitzó que revela la nostra condició d’humans, divins i còsmics, formant així part d’un tot en relació amb la natura i l’univers, on depenem els uns dels altres fent-nos conscients i responsables dels nostres actes i les seues repercussions davant la vida.
Eres manifestació de realitat, però… Aquesta oportunitat passa de llarg cada any, restant més i més degradada la teua solemnitat… La nostra degeneració, estimat Nadal.
