Al vell balancí de reixeta
un seny d'arrugues
mirava passar la vida
gronxant-se avant i enrere,
inspiració i expiració,
alegries i angoixes,
accelerades unes,
mandroses les altres...
Al vell balancí de reixeta
l'encanudir s'asseia
mirant passar la vida,
amarat per la saviesa
d'uns ulls banyats de records...
L'ànima jove li deia:
Quantes coses no faria!
Quantes coses canviaria!
El vell balancí de reixeta
un bon dia s'aturà...
i l'ànima jove alçà el vol.
