“De la mateixa manera que la Constitució obliga els poders públics impulsar i executar vivenda pública per mor de dret social, també la democràcia obliga els polítics a ser moralment íntegres, i la llei a ser justa, però, una cosa és el text i les promeses i l’altra la realitat”.
I la realitat és desesperant per a milers de famílies que, després de pagar el lloguer, queden en situació de pobresa extrema.
Els joves no ho tenen millor, tot el contrari: molts que treballen i cobren un jornal base, no tenen cap opció d’emancipació, perquè els preus del lloguer quasi igualen el sou. Quines expectatives poden tindre?
Pisos compartits, habitacions, trasters, entresols o locals comercials convertits en vivendes, caravanes… tot és llogat a preus descomunals. Des d’una perspectiva democràtica, no és obscé?
En moltes ciutats com Dénia, observem (altra vegada) un rebrotar de grues de construcció a desdir, allà van vivendes noves! El preu? Astronòmic! Però, si s’edifica és perquè hi ha mercat, qui compra? Majoritàriament, gent econòmicament benestant d’altres llocs del país o del món, altres compren per especular, tanmateix, molta gent del poble, sobretot joves, no tenen cap oportunitat.
En resum, estem conformant ciutats a imatge i semblança del deu del turisme, una deïtat que foragita l’autòcton en favor del visitant, inclús els entorns de privilegi són lliurats a aquests: qui gaudeix hui del nostre port? Els milionaris! Muntanya, platja, camp…
No, no m’he desviat del tema, perquè la construcció de vivendes socials és inversament proporcional a l’urbanisme orientat al turisme: Al País Valencià hi ha centenars d’urbanitzacions i milers apartaments preparats per a acollir vora 30 milions de turistes anuals. Més de 105.000 vivendes estan dedicades al lloguer turístic (Dénia té més de 3,600 vivendes). Tanmateix, hi ha vora 500.000 vivendes buides per conseqüències diverses: condicions d’inhabitabilitat, motius jurídics, etc.
D’altra banda, a l’estat espanyol es construeixen anualment unes 100.000 vivendes, nogensmenys, sabeu quin percentatge d’elles són destinades a vivenda social protegida des de fa dècades? Sols el 2%, som a la cua d’Europa (Holanda 30%, Àustria 24%, França, 18%).
Per què l’estat no construeix vivenda social? La inversió de l’administració per portar-ho a terme és elevadíssima, parlem de milers de milions d’euros per construir centenars de vivendes, coordinar-se amb les autonomies i convéncer els promotors. Si complint amb la Constitució, es portara tot endavant i els ciutadans tingueren opció a vivenda assequible o lloguers socials, la rendibilitat electoral seria negativa pel govern de torn, doncs estem parlant d’actuacions que «floreixen» a llarg termini, i les eleccions són cada quatre anys, així que el crèdit polític se l’emportaria el següent govern en una altra legislatura diferent. En resum, la inversió de VPO té un cost econòmic i polític molt elevat… Ix més rendible pujar les pensions!
Per aquesta raó, en èpoques de bonança econòmica, s’han estat incentivant subsidis públics i incentius fiscals animant la gent a comprar vivenda lliure. Promotors i polítics ben contents!
I ara ve l’altra conseqüència, urbanisme i construcció com a font de corrupció:
Ara mateix, el cost de tanta ganduleria suma 124.176.915.826 € (124 mil 176 milions 915 mil 826 euros) amb 588 casos i 8143 implicats (alguns d’ells falsament acusats per «interferir» la confabulació dels transgressors). Dia sí dia també som testimonis d’aquests actes criminals.
Mentrestant, el percentatge de famílies que destinen més del 50% dels seus ingressos al pagament de la vivenda supera la mitjana europea, molts joves inclús arriben al 70%, per aquesta causa la majoria d’ells viuen amb els pares. El drama diari de moltes famílies amb fills que no poden menjar peix fresc o seguir una dieta mediterrània causa del preu del lloguer, augmenta dia a dia, la roba del xiquet que va creixent, la reparació de l’auto, el dentista i tant d’imprevist… Tindré diners per poder pagar? Vindrà el funcionari del jutjat i el ferrer a fer-me fora de ma casa i deixar-me al carrer? Insomnis, estrés, ansietat, trastorns, problemes de salut mental, medicació, psicòlegs, suïcidis.
Però, sembla que els polítics viuen en un altre món, com es pot permetre aquesta vexació social?
Es destinen milions d’euros públics en ajudes i cooperacions diverses sense consultar el poble, l’últim exemple els 67.000 milions d’euros en menys de tres anys per finançar aquesta guerra on es maten els joves entre ells. Si les institucions de l’estat estan per afavorir la ciutadania, m’agradaria saber quin benefici ens aporta aquest conflicte armat.
Fa més de dos-cents anys, el filòsof Hegel deia que la vida dels ciutadans i la vida política són diferents i necessiten una mediació, si eixa mediació, modernament és substituïda cada quatre anys pel «poder del poble», però resulta que al poble han anat despullant-lo de poder fins a perdre-ho tot i sense opció de poder-lo recuperar almenys formalment, digueu-me, de veritat vivim en una democràcia?
0
