El cristall plorava amb tu
perquè tot ho veies tèrbol.
Ja cap finestra deixa vore...
tot traint el seu comès,
tampoc l’aire deixa entrar...
tot traint el seu comès,
ni tan sols la llum del dia...
tot traint el seu comès.
El cristall plorava amb tu
perquè tot ho veies tèrbol,
i és que el cristall ja no vol
que els teus ulls puguem mirar
més enllà del seu comès,
"No paga la pena, Amor"...
el cristall sap el que diu.
Quan mor l’esperit mor la vida i,
la consciència l’ésser abandona...
tot traint el seu comès.
