Als àtics del món hi nien lladres, allí, dia rere dia la elit del sistema occidental dicta l’últim criteri de la seua monetitzada ment esdevinguda norma, precepte, llei, a les titelles que governen les democràcies perquè les implementen a les societats. Mentre tant i saciats de tanta cobdícia, buiden els seus ventres al wàter de marbre i plenes de merda es renten les mans a l’aixeta d’or.
Als àtics del món hi nien lladres, asseguts en despatxos,
furten, arruïnen, destrueixen, empresonen, torturen, assassinen, arrasen pobles
i cultures, devasten ecosistemes, contaminen la mar, els rius, la terra,
l’espai... una tradició de segles que buida d’ànima el món i d’esperit l’ésser
humà.
Als àtics del món hi nien lladres, blanquegen democràcies
com blanquegen diners, trepitgen la decència prevaricant als seus bufets,
esmiquen l’equanimitat cohonestant la injustícia, insulten la integritat
prostituint els principis.
Als àtics del món hi nien lladres, generen tragèdies en nom
dels seus interessos convenientment anunciades per venuts mitjans de
comunicació que infesten tot arreu, èter tòxic que ofega i mata veus d’Assange,
d'Hasél, Snowden... Silenciant veritats, confonent la societat, encobrint
realitats per mor del poder capitalista i la seua corrupció.
Als cims del formigó hi hostatgen voltors que s’alimenten
dels seus crims. Víctimes del seu egoisme són milers de milions de persones que
viuen el desesper i l’oblit, aquells que no tenen veu, desplaçats forçats,
refugiats de guerres, que quan es rebel·len en contra d’aquestes violacions esdevenen
a les llistes d’organitzacions terroristes del sistema. Víctimes dels seus
èxits son qui es sacrifiquen per la merda del creixement, l’explotació,
producció, competitivitat, consum, l’estat de benestar i qualitat de vida, com fidels
súbdits de llurs objectius.
Als cims del formigó hi hostatgen voltors que baixen
diàriament a recollir les seues borses de mercats de valors plenes de benefici
tacat amb sang de misèria i de guerres, menjar de bròfecs, que buiden el seu
ventre al wàter de marbre i plenes de merda es renten les mans a l’aixeta d’or.
