Abandonat el camí,
velles sendes de segles
prompte seran orfes
de tradició i de costum.
Abandonat el sentiment,
els nostres difunts
en pocs anys
seran víctimes de l'oblit...
Els seus joves van perduts
pel laberint tecnològic
que els allunya del legat.
Abandonat l’amor,
les ànimes no trobaran llum,
ni silenci, ni pau.
Als cementeris,
els últims que encara resen,
amb plany preguen a Déu
pel perdó de tanta indiferència,
mentre a la nit sagrada
la ciutat s’ompli
de gresques obscenes
amb disfresses
de la nova moda.
En aquella nit,
un ciri encara encén
una família per consuetud,
però la indolència
vestida de festa i soroll,
ha entrat a moltes llars
amb disfresses de dimoni...
Any rere any
van permutant devocions,
i la llum hui és obscuritat,
i els que veien hui són cecs,
i ningú no troba res,
ni a Déu ni a sí mateix...
El món ja és Halloween!!
