dijous, 2 de juny de 2011

I ARA, A PER TABARCA!

Sembla que l’Ajuntament d’Alacant ho te clar: el seu Patronat de Turisme vol construir un passeig marítim o turístic-litoral amb dos miradors coberts, tot incloent una passarel•la de fusta elevada i suportada per pilars de formigó.

Parlem de l’Illa Plana, aquell poble emmurallat de pescadors, on la pau, el silenci i la tranquil•litat regnaven abans de l’arribada del turisme. Potser l’any 1970, quan les seues 125 cases hostatjaven 271 persones valenciano-parlants (desgraciadament, cal dir-ho d’aquesta manera) en les seues 125 cases, encara fos així. Avui resten uns 68 habitants en aquesta illa declarada “Conjunt Històric Artístic” des de 1964, “Bé d’Interès Cultural”, “Reserva Marina” i “Zona d’Especial Protecció de les Aus” (ZEPA).

Aquest nou projecte d’agressió al medi ambient, al patrimoni natural, aquest atemptat paisatgístic, pretenia haver-hi estat construït abans del Nadal de 2010, doncs la Junta de Govern del consistori alacantí adjudicà l’obra a l’empresa “Estructuras y Ferrallas” amb un pressupost de 257.712 € del “Plan Confianza” sense cap estudi d’integració paisatgística.

Així les coses, la “Colla Ecologista d’Alacant - Ecologistes en Acció”, presentà al•legacions per aturar el projecte i ho denuncià. La Direcció General de Costes, fent-se ressò d’aquesta denúncia, sol•licità a l’Ajuntament la paralització de les obres deixant clar que no permetria un obra que envaïa el domini públic marítimo-terrestre d’una illa declarada “BIC.”
Amb tot açò, a principis de Febrer d’aquest any, la Conselleria de Medi Ambient afirmà que no tenia cap coneixement oficial d’aquest projecte, i el Sr. Cotino aconsellà el consistori alacantí que abans d’autoritzar cap obra, decidisca si el projecte ha de sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental quan, a desembre de 2010 i obligat per denúncies dels ecologistes i EU, no va tenir més remei que tramitar un pla d’estudi ambiental i d’integració paisatgística... quin desgavell!

Però, què diu aquest estudi? doncs, com explica el candidat d’EU a l’alcaldia d’Alacant, M. Angel Pavón, l’enginyer de camins Carlos Burgos Pulido, valora com a “lleu” l’impacte d’aquest projecte i afirma que “no existeix cap tipus de fauna terrestre” ni “cap lloc d’importància comunitària” i tampoc “cap zona d’especial protecció de les aus”, o siga, que l’estudi de la universitat d’Alacant sobre la presència del “Lludrió Ibèric” i altres espècies animals exclusives de l’illa, o la flora amb l’espinar coster (vegetació primitiva) i d’altres, o les més de 130 aus (la majoria migratòries) que allí ajornen, segurament són “coses del passat”, ja no hi existeixen... no és això el que volen donar a entendre?

El 20 de Febrer es publicaren els resultats del procés de participació pública de l’estudi d’integració paisatgística en la web de l’empresa que la realitzà. Segons Ecologistes en Acció, els seus resultats són capciosos i tergiversen les estadístiques de l’enquesta, les quals no apareixen en el document, tot desacreditant-lo. Els ecologistes han sol•licitat empar al Síndic de Greuges, ja que la publicació del projecte d’integració paisatgística i el procés de participació pública han segut simultanis i no s’han publicat al DOGV.

A Tabarca, a banda del polèmic passeig marítim, el PP va treure a subhasta pública la Torre vigia de S. Josep (que el Ministeri d’Interior va oferir a l’Ajuntament i aquest no ha volgut comprar, inclús amb la possibilitat d’adquirir-lo mitjançant permutes de sòl) per 395.811€, on ningú ha optat a compra. Ara volen tornar-lo a oferir per 356.229€.

També el “cas Brugal” està present a l’Illa gràcies a una gravació sobre l’adjudicació d’explotació per quinze anys del futur hotel de la “Casa del Governador” (construcció del s. XVIII), on l’empresari Ortiz estava “remant” per quedar-se-la. Una obra de rehabilitació, per cert, també polèmica, paralitzada per no tenir autorització de la Conselleria de Cultura.

Deixeu Tabarca en pau! Més valdria que utilitzareu els diners dels valencians per netejar d’escombraires i brutícia l’illa.

Els valencians que estimem la nostra terra, que volem gaudir dels nostres paisatges, preservar el patrimoni natural en nom de la dignitat, el respecte i la memòria; els que estimem la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra societat, la nostra llengua, tots nosaltres... ens hem preguntat si aquestos personatges que fiquen a la venda el nostre patrimoni natural, històric i cultural en nom del turisme, els diners i el progrés, són els nostres veritables i dignes representants polítics? Ja n’hi ha prou!