dissabte, 23 de febrer de 2019

ENCARNACIÓ NEOLIBERAL


Cada día em deien
com tinc que vestir,
què he de menjar,
on he de viatjar,
quin auto, tv., o mòbil
he d'adquirir,
inclús, amb quina persona
he de conviure.
Cada dia em bombardejaven
sense treva,
vaig ser víctima
d'aquella competitivitat, sí,
fama i èxit em feren buscar
en nom del consumisme,
de la felicitat...
i de l'individualisme salvatge.
Però jo no era així,
no sóc d'aquell món,
en consciència.
Em vaig isolar,
dimitit de societat,
en solitud,
i vaig trobar allò que buscava,
ser jo mateix.
Ara sóc aquí, feliç,
mentre plore per la humanitat...
però, jo també sóc humanitat.