El rei borbó es va reunir fa uns dies amb els responsables de les empreses més importants de l’estat i alhora membres del “Consejo Empresarial para la Competitividad”. En poques paraules el monarca els digué: “Arrimen Vds. el hombro que la cosa está muy mal”.
Creu el borbó que aquestos personatges i les seues empreses transnacionals representen un model a seguir en la creació d’ocupació, riquesa i competitivitat, doncs, malgrat la crisi, obtenen beneficis milionaris cada exercici anual.
Però, hi ha un seguit de qüestions evidents:
1- Els estats ja no controlen la dinàmica econòmica interna.
2- Els estats no controlen els bancs, més bé al contrari (110.000 milions € ha donat l’estat espanyol als bancs des del 2008)
3- Les multinacionals són forces supraestatals forjadores d’aquest sistema o model paneconòmic mundial.
4- La tecnocràcia al servei del capital dirigeix l’estructura política, social i, sobretot, econòmica mundial.
Per tant, l’estat sobirà i un alficòs en són el mateix.
Així, el Sr. rei, adreçant-se a aquest empresariat amb la intenció de poder “salvar” a la classe treballadora d’aquesta crisi, està diguent-los: “continuen vostès monetitzant els valors humans, la cultura, el temps, etc., perquè, sense diner, que hi ha?
Desgraciadament, sembla que la política econòmica ja no és el complement de sectors com l’educació, la sanitat, serveis socials, etc., sinó que els transcendeix, esdevenint imperi capitalista font i origen de tota ideologia, de tot pensament. No hi pot haver res (ens fan creure) sense aquesta força motriu que està portant-nos a la barbàrie.
El Sr. rei sap, com qualsevol polític al servei del sistema, que la política ja no és l’art de gestionar la vida pública en mires al bé comú; ni aquell acte pel qual l’esser humà aspira a la plenitud; ni allò que integra la persona en l’harmonia de la naturalesa; ni l’art de la bona convivència: el respecte, el diàleg, la llibertat i el dret dels pobles.
El Sr. rei sap, per tant, que “polític” ja no és la dimensió humana de la política. Per això va tindre una xerrada amb responsables, entre altres, d’empreses com Repsol i Iberdrola, que operen en països on les seues activitats provoquen desnonaments de terres tot expulsant camperols i indígenes, contaminant aigua, terra i aire, destrossant vides i ecosistemes, violant drets humans. Empreses com Telefónica, denunciada en uns quans estats per explotació als treballadors, impagaments, abús de tarifes, burlar legislacions i convenis, etc.
Però, l’exemple més clar d’immoralitat financera el representa bancs com el BBVA, Santander o asseguradores com Mapfre, que no tenen cap problema en finançar indústries d’armes de destrucció massiva, mines antipersones, municions de dispersió, armament d’urani empobrit i nuclears, etc.
El Sr. rei (que els tenia davant seua) ben bé que ho sap, què sap? Que la indústria militar és negoci molt lucratiu, per això s’inverteix i es treu rendibilitat a través de conflictes armats i actes terroristes.
Els fons d’inversions gestionats pel BBVA posseeixen accions de 12 companyies transnacionals de la indústria armamentística, en els darrers anys, 1824 milions de dòlars: Boeing, General Dynamics (productora d’armament nuclear, d’urani empobrit i municions de dispersió); Honeywell (nuclears); ITT Corporation (nuclears); Jacobs Engineering (nuclears); Lockheed Martin (nuclears i municiones de dispersió); McDermott (nuclears); Northrop Grumman (nuclears); Textron (municions de dispersió i mines antipersones); les angleses BAE Systems (nuclears) i Rolls-Royce (nuclears), i l’holandesa EADS (nuclears).
Aquest banc també te bons en EADS i la francesa Thals (armes nuclears). Des de 2008, l’emissió de bons ascendeix a 423’6 milions de dòlars.
A concedit préstecs a 8 companyies des del 2006: Boeing, EADS, General Dynamics, Honeywell, McDermott, Larsen & Toubro (d’origen indi i productor d’armas nuclears) i la italiana Finmeccanica (que desenvolupa armes nuclears); ha donat suport a tres companyies en la emisió de bons (Boeing, EADS i General Dynamics) i a una més en l’emissió d’acciones (Finmeccanica). Des de 2008, aquestos prèstecs ascendeixen a la quantitat de 952 milions de dòlars.
El BBVA va finançar l’exportació d’armes des d’Itàlia a Mèxic, Brasil, Líban, Malasia; Singapur i Israel.
Segurament, al Sr. borbó, “en aras de la economía y pugna de nuestras empresas por el liderazgo mundial”, no l’interessa que prospere cap normativa que prohibisca el finançament d’armes de destrucció massiva, es prefereix parlar de “seguretat”, de la “lucha contra el terrorismo internacional” i fer acte de presència als parlaments i manifestacions contra el terrorisme.
El Banc de Santander també finança empreses productores d’armes controvertides, posseeix fons d’inversió en 13 d’aquestes companyies: BAE Systems, Boeing, EADS, Finmeccanica, General Dynamics, Honeywell, ITT Corporation, Lockheed Martin, Northrop Grumman, Rolls-Royce, Thales i les productores de armament nuclear d’origen anglès Serco i Babcock International. En total quasi 97 milions d’euros.
Ha concedit prèstecs a 7 companyies: Boing, EADS, Finmeccanica, General Dynamics, Honeywell, Lockheed Martin i la francesa Safran, productora d’armament nuclear. A més a més, ha donat suport a tres companyies en l’emissió de bons: Boeing, Finmeccanica i Thales.
L’asseguradora Mapfre també finança la indústria d’armament de destrucció masiva; 640.000 € en EADS i Honeywell.
Tots aquests “senyors” rebien “instruccions” del rei borbó per actuar en nom “de España y los españoles” davant aquesta crisi financera que... han provocat ells mateixos!
Són aquestos individus els garants de la democràcia, la pau i els drets humans? Els que s’omplin la boca condemnant el terrorisme? Els “paladins” de l’economia mundial que ens han de treure d’aquesta situació? Hipòcrites!
Ens pugen l’IBI, el fem, la llum, la gasolina, l’aigua, el gas, els aliments, el transport... tot! És aquesta la manera que tenen de treure el xicotet comerciant o autònoms de la crisi?
Però, si el diner d’aquest augment d’impostos va a para als mateixos! Els qui donen el diner i els que el reben, són els mateixos! Aquestes multinacionals i banquers tenen tot tipus de privilegis fiscals, per això el poder crida al poder per aconseguir l’objectiu final:
Conformar una societat d’uns pocs multimilionaris poderosos amb milers de milions de pobres al seu servei: és la nova esclavitud democràtica.
Encara que, pense no realitzaran plenament la seua comesa: les guerres que provoquen, el deteriorament mediambiental i els exterminis generalitzats, pesen massa per la consciència del planeta, es doncs, inevitable, la seua imminent justícia.
