Sols demane un instant, per veure’t,
i aplacar la recança del meu sentiment
detenint el temps... retenir la teua imatge
al bressol del meus somnis,
totes les nits de meua vida.
al bressol del meus somnis,
totes les nits de meua vida.
De les teues mans,
aquesta melodia primera, prístina,
tan dolça, tan serena,
tan dolça, tan serena,
empremtes que
acaronen cordes del cel
totes les nits de la meua vida...
fins que em ve el
son.
Sols amb tu, l'harmonia s'encarna de tendresa
per cobrir amb l'estima les nits d'un meu cor
que batega somniant el teu alè serè.
Sols amb tu, l'harmonia s'encarna de tendresa
per cobrir amb l'estima les nits d'un meu cor
que batega somniant el teu alè serè.
Sols demane un
instant, per veure’t,
fer etern el teu so, aquest meu somni,
totes les nits de la meua vida...
totes les nits de la meua vida...
i mostrar-li a Plató aquest cel que em fa viure, cada dia, fins el final dels
meus dies.
Sols demane un instant, per veure’t.