dimarts, 7 de maig del 2013

L’ESCÀNDOL... i la gent morint-se de fam


    

Si la Llei Orgànica de Partits Polítics hagués anul·lat  la “representació democràtica” en tota votació encaminada a l'elecció de qualsevol càrrec polític dintre cada partit, i permés la votació individual i sobirana de cadascú dels ciutadans davant propostes d'acció política que afecten en gran manera la vida econòmica, social i mediambiental de la ciutat, aleshores més d’un “artista” polític no hauria arribat a alcalde, regidor o diputat, ni tampoc tindríem Terres Mítiques ni Ciutats de la Llum, etc.


Si la LOPP  hagués contemplat l’expulsió immediata de la vida política al trànsfuga, així com la devolució automàtica de la seva acta al consegüent partit polític, avui més d’una ciutat gaudiria en plenitud del seu patrimoni històric, arquitectònic i natural, sobretot per aquestes terres.

Si la LOPP hagués proposat l’aval necessari per part d'un grup determinat de persones afiliades o simpatitzants d’un partit polític concret que testimoniés la valia moral de la persona tot autoritzant-la a integrar-se en llur agrupació, no hi hauria tanta mediocritat ideològica.

Si la LOPP hagués obligat a la creació d'una normativa que regle de la forma més equànime i homogènia possible les retribucions de tot aquell que exerceix la funció política, la presidenta de la Diputació alacantina, Luisa Pastor, no cobraria cada any més de 16.500€ de sobresou per assistir a comissions, consells i reunions; 12.000€ per assistir a plenaris o juntes de govern; 1.800€ per assistir a reunions de la Mancomunitat alacantina... tot açò afegit als 65.000€ de sou com a Presidenta de la institució.
Sonia Castedo, Alcaldessa d’Alacant, tampoc no cobraria 16.000€ per assistir als consells d’administració d’aigües d’Alacant i Emarsa, així com als plenaris de l’Ajuntament... tot açò afegit als 56.000€ de sou com a diputada autonòmica.
Regidors com Andrés Llorens o Miguel Valor no sumarien 7.000€ als 67.500 i 63.750 que respectivament cobren de sou per assistir als Consells d’Aigües d’Alacant.
El diputat i regidor de Torrevella Joaquin Albaladejo, no percebria per assistir a reunions del SUMA entre 150 i 300€ (abans s’arribava fins els 1.200!!), ni 1.100€ nets anuals com a conseller de l’empresa mixta d’aigües,  ni d’entre 1.000 i 1.500€ mensuals per l’assistència a comissions, juntes de govern i plenaris, que s’ha d’afegir al seu sou de diputat, 60.000€ bruts, i damunt la Diputació li ha concedit fins a 4 hores setmanals de compatibilitat perquè l’home puga atendre el seu negoci familiar, una immobiliària! tot un acte humanitari.
Tampoc no cobrarien Consellers municipals d’Emarsa, 4.000€ nets anuals; regidors, com en Calp, 21.936€ anuals sols per assistir a reunions i Consells d’aigües; alcalde i regidors de Torrevella, 1.100€ a l’any per assistir al Consell de l’empresa d’aigües Agamed... etc.


Si la LOPP hagués creat una normativa que limités els anys de “funció” política tenint en compte que aquesta és un servei a la societat i, per tant, una vocació,  moltes “mòmies” amb poder d’influència “familiar” no embrutarien el pati polític ficant personatges de la seva corda allunyats dels principis i fonaments de la idea de bé comú i propers a empresaris finançadors. Bárcenas, per exemple, no existiria.

Si la LOPP hagués creat la figura “d'inspector polític” amb autoritat per investigar, inhibir i denunciar davant la justícia a tot aquell sospitós de servir altres interessos que no siguen els que corresponen a la ciutadania o transgredís les normes polítiques o la Llei, la privatització dels serveis públics no tindrien raó de ser, ni el cas Naseiro,  Brugal, Polop, Ciegsa, TVV,  l’urbanisme, etc, hagueren ocorregut.

Si la LOPP  hagués fet públiques i legals les aportacions econòmiques de qualsevol persona física, empresa o empresari donades als partits polítics, més d’un mitjà de comunicació  “patrocinat” per aquesta causa, no hauria donat suport ni glorificat públicament  l’obscenitat política que representen alguns, ni tampoc s’hagueren convertit en multimilionaris  molts empresaris “afins” que ens han destrossat el patrimoni natural gràcies als “concursos a la carta” d’alguns Ajuntaments.

Si la Llei Orgànica de Partits Polítics hagués proposat fer llistes obertes, potser les coses canviarien... potser, encara que, en aquesta “Comunidad”, jo no ho tindria gens clar, però gens!!