Sóc a un món de cretins
empudegats de tecnologia,
d’imbècils deixats anar
per displays dissenyats
pel dictat del capital.
Sóc a un món d’idiotes
consumats pel consum
d’allò que els consumeix
sense adonar-se’n,
per això són idiotes.
Sóc a un món d’ulls pixelats
absents de resolució humana,
embriagats de realitats virtuals.
Sóc a un món d’insolència,
d’indiferència davant la tragèdia
global de mort i exterminis,
d’indolència davant llàgrimes
que imploren el xicotet
indici d’una esperança.
Sóc a un món de mesquins
creguts que tot serà com abans,
creixement econòmic
i malbaratament general...
Malparits ignorants!!
Sou el càncer del planeta!!
Quatre tecno-bilionaris
creuen posseir el poder de poders,
tot planificat, tot controlat
per conformar un món
dissenyat al seu antull.
Milers de milions de borregos
teledirigits pels bits i l’electromagnetisme
emès des dels temples del diner,
enalteixen contínuament
aquesta depravació personificada,
símbol d’èxit i de fama.
Si ja viuen lluny de la realitat,
prompte seràn abduïts
per la virtualitat,
i ja es perdran del tot.
Però uns quants folls
no som d’aquest món,
hem aprés a viure la solitud
d'entre tant soroll d’infàmia,
hem esdevingut anacoretes
anacrònics dels Big Data.
Reintegrats al nostre lloc,
la Vida, ens hem fos amb la Natura,
som U, i aquesta harmonia
ens fa sentir l’amor i la bellesa,
ens fa savis d’interpretar
el llenguatge dels arbres,
del vent i de les aus...
Ja tot ha arribat
a la seua consumació,
el foc ha cremat
més enllà de la seua devastació,
la criminalitat ha horroritzat
més enllà de la mort,
la inhumanitat ha escandalitzat
més enllà de l’humà...
I més enllà de l’humà
hi és la Consciència Universal
de la qual tots participem,
digueu-li diví, digueu-li Déu,
digueu-li Vida...
diguem-li Justícia.
Perquè, no ho veieu?
els dies ja s’han acurtat,
i el rellotge Doomsday
és a prop de l’hora 24 de Mateu.
Qui siga a ciutat
córrega cap a muntanya.
