Fa fred, molt fred,
sols el foc de la xemeneia
m’acompanya aquesta nit,
la flama bellugadissa
ompli d’ombres que tremolen
l’espai on soc.
Mire per la finestra,
la lluna és plena,
la seua claror m’arriba
com una salutació...
Bona nit! Li conteste,
tu que ho veus tot, li dic,
dis-me: quants xiquets
hi hauran al món
que passaran fred
aquesta nit?
Un exèrcit de núvols
ha amagat la lluna,
el foc de la xemeneia
s’ha apagat,
soc totalment a fosques
i sense resposta...
o serà eixa la resposta?
