El tecnòcrata diu:
"L'any 2040 tothom tindrà l'opció de ser jove per
sempre gràcies als avanços en I.A. i ADN. També podrem convertir-nos en Cíborgs,
on la tecnologia formarà part del nostre cos. Els mil-milionaris, podran optar
per insertar les seues ments en nadons nascuts exclusivament sense
cervell."
El filòsof diu:
"La llavor és morta, i pot restar inert durant molts anys, però... de sobte, si es sembra i la terra és fèrtil, germina i dona fruit. L'esperit és la llavor de l'ésser humà, si no aprenem a "sembrar-la per saber habitar el món", res no podrà nàixer en nosaltres, ni créixer ni donar el seu fruit, restarà morta la nostra ànima... Eternament! Doncs vida i mort pertanyen a una única realitat, són components de la mateixa trama de la Vida".
Vegeu l'essència en l'invisible? Heu après a viure? Del
contrari, ja sou víctimes d'aquesta societat de consum massiu
tecnològic-capitalista... Ja vegeu el món amb ulls de Cíborg! L'èxit del 2040
està assegurat, el filòsof ha estat assassinat, per aquesta raó...
“Hui parlen les llàgrimes del filòsof, doncs les seues
paraules fa temps expiraren en càtedres d’indiferència als parlaments del món, paraules
que intentaren penetrar als indrets profunds de l’enteniment humà, tanmateix, allí
es manifestà la seua tragèdia: Coneixement i consciència, saviesa i humanitat, amor
i vida, han acabat divorciant-se de l’ésser.
D’esquenes a la condició humana, una nova virtualitat
s’imposa a la realitat dels sentits, i aquests es deixen vèncer per començar a
viure l’imaginari, la ficció, l'artificial, en una falsa dimensió d’experiència
vital separada dels vincles amb la terra, del diàleg amb la naturalesa i
l’univers, d’aquest destí comú amb la totalitat.
Uns quants milionaris manipulen la realitat en nom dels seus
interessos: parlem del govern dels mercats, del domini de les societats, d’un
nou ordre mundial a través de l’antropocentrisme i tecno-centrisme, de xips al
servei de l’alienació humana i del control del pensament.
Tancat al metavers, no hi ha consciència dels límits del
món, l’ignorant es creu un savi mentre milions de necis voran que tot és
possible en aquell avatar del qual ja no es voldrà eixir.
Éssers fracassats d’amor per la vida deixaran pansir
l’esperit negant l’essència de la pròpia existència, deixant el món a l’abast d’una
elit cibernètica, bio i nano-tecnològica que devora la veritable llibertat
humana substituint-la per un succedani efímer.
Sí, milers de milions de cúbits d’aquesta nova
intel·ligència artificial generativa portaran
la humanitat al congost de les Termòpiles.
Però, jo soc temps. Els meus pensaments, els meus
sentiments, sensacions, percepcions, paraules, actituds, accions... modifiquen
i transformen un món d’interconnexions i equilibris, de solidaritat, de
fraternitat, de tendresa i d’integració.
Cada pedra, cada arbre, cada criatura, cada flor... la
pluja, el vent... cos, ment, esperit, comunitat, cosmos... som U connectats a
aquesta dimensió insondable de l’invisible, on vida i mort pertanyen a un
mateix teixit unit pel temps... Tu i jo som temps, i l’amor, la seua força
vital.
Quina màquina reflexiona així? Sentir així? Estima així? Quin
“humanoide” té un esperit innat?
El cíborg vol ser i serà omniscient, totpoderós, immortal, tanmateix,
no pot anar més enllà dels límits d’una vida material i mecànica basada en el
control de la societat, la productivitat econòmica i la seua competitivitat en
la carrera per ser “el millor” com a únic propòsit de vida. Un cíborg mai podrà
experimentar la felicitat humana!
La ignorància és gran, el fracàs inevitable, per aquesta raó...
Desestimades les sàvies paraules, ja parlen les llàgrimes
dels filòsofs: “Som temps, humans i divins”, però el vent també se les enduu”.
