No és la foscor, ni la nit, sinó les tenebres, allò que ens porta a la por. Cap claror, cap llum, cap esperança d’una imatge, d’un reflexe que ens console, sols... Por.
En una societat tecnològicament dirigida, controlada, provocar la por és una eina altament eficient pels seus dirigents, causant un càncer de tenebres a la nostra consciència i, així, deixant-nos guiar, equivocadament i en nom d'interessos aliens, per un far que moltes vegades ens porta a estimbar-nos als penya-segats de les guerres.
Ara mateix, quina veu pot penetrar, com un raig de llum íntegra, dintre la tenebra? Qui pot lliurar-nos les eines necessàries per llaurar l’esperança que desperte un nou dia? Quina autoritat ens permetrà segar aquest lideratge d'incompetència, depravació, maldat i iniqüitat?
